Camins ramaders

Del XIX, Albert Fàbrega comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona

El surienc Albert Fàbrega va obrir la segona sessió de treball de les setenes jornades organitzades pel Centre d’Estudis del Bages, dedicades als camins històrics, amb la conferència «De Manresa a Cardona. Puja pólvora i baixa sal». Va dividir l’exposició en dues parts: de Manresa a Cardona i de Cardona a Solsona. L’actual carretera C-55 es va construir entre els anys 1849 i 1860. Les obres públiques anaven a un ritme lent, tot i que l’any 1852 ja es treballava als voltants de Súria, però l’any 1860 encara s’estaven subhastant obres en diferents trams de la carretera. Esmenta els camins romans que dividien en tres categories: vies públiques, veïnals i privades. Existia el camí ral de Manresa a Cardona com a via pública, però fins al segle XV no n’hi ha referències clares. Parla de les característiques, manteniment, finançament, seguretat, transport i legislació. A partir del 1750 es milloren els camins i se’n fan de nous. Del XIX, comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona. Traçat, ponts i fonts que utilitza, fonamentalment itineraris militars.

De Cardona a Solsona fan eixamplar els camins per motius militars. El 1861 es dissenyen les obres, el 1863 s’hi està treballant, el 1867 estaven avançades, però el 1872 encara se’n subhasta algun nou tram i no s’asfalta amb grava fins al 1926. L’advocat Lluís Matamala, en format píndola, va iniciar les comunicacions sobre els camins com a patrimoni públic i la seva protecció. Explica que l’ús dels camins públics són aquells per on es pot transitar sense que ningú hi posi impediments. Parla del patrimoni material dels camins i del cultural al seu voltant. N’hi ha de propietat pública (expropiacions) i de propietat privada amb ús públic: la usucapió, quan l’Administració adquireix un camí privat sotmès a ús públic, i actua com a propietària de forma manifesta durant un període de vint anys ininterrompudament. Els camins públics normalment formen xarxa i els privats van a parar als camps per a ús del pagès. Esmenta les classes de camins i la seva catalogació en set tipologies. Assumpta Muset, doctora en Història moderna, nascuda a Collbató, va fer una comunicació sobre els camins al monestir de Montserrat. Els quatre grans confluïen dalt el monestir: Collbató, Monistrol, la Pobla de la Guàrdia i Marganell. Els descriu detalladament i explica qui els feia servir: pelegrins i turistes, que van configurar una xarxa d’hostals i ferreries, així com el transport en mules.

L’editor Jordi Suades es va centrar en l’antic romeu de Manresa a Montserrat per Castellgalí. I Sant Pere de Vilamarics. Esmenta el camí ral de Manresa a Esparreguera, la importància estratègica de Castellgalí amb dos camins: un al costat de la riera i un de més interior. Un dels camins va directament de Castell-galí a Montserrat. Remarca l’hostal dels Amigant i una carnisseria a principis del XVII, amb una població dispersa… La historiadora Mireia Vila Cortina va explicar els portals i camins de la vila de Santpedor. Es recolza en els estudis de Josep M. Freixas per explicar l’evolució viària que divideix en tres etapes bàsiques: entre la primera i la segona hi ha la fundació de la parròquia. Els camins es consoliden a la baixa edat mitjana pràcticament fins al segle XIX o començament del XX. Esmenta el camí de Manresa a Castell-nou, un altre de l’època romana cap a Vic, a l’edat mitjana cap a Berga i cap a Cardona i la importància del carrer Transversal al segle XVI. Explica, entre d’altres, els enllaços amb les rutes comercials i els camins rals. El 1860 es fa el camí veïnal fins a Manresa, que no es va aplanar fins al 1930, i el camí transversal de Navarcles a Callús és de la dècada del 1970. L’arqueòloga Raquel Valdenebro es va centrar a «Viure dins la muralla de Manresa», i va fer esment dels portals, els ponts i els camins. L’historiador Jordi Piñero va fer unes consideracions sobre l’antic camí ral de Can Maçana. L’especialista en història econòmica Lluís Virós va generalitzar sobre «La transformació de camins rals en car-reteres». Per tancar l’acte, Jordi Griera va presentar una comunicació sobre «El camí ral de Barcelona a Manresa pel coll de Daví».