Entrades

“Els camins ramaders tenen potencial turístic i són patrimoni”

A Catalunya, s’estima que la xarxa de camins ramaders de la transhumància engloba 20.000 quilòmetres. Ara, se’n fa un primer inventari, amb el camí que uneix la Cerdanya i el Penedès.

Quins són els orígens del projecte Transhumància i Camins Ramaders?
A finals del 2009, arran d’una col·laboració de la Fundació del Món Rural i l’Idapa, vam constituir un grup de treball amb diferents persones a escala de Catalunya, i vam encetar diferents línies de treball. Així i fins ara, s’ha elaborat un informe sobre l’estat de la xarxa de camins, amb recomanacions i propostes; i un mapa de camins ramaders, jornades, un document sobre la transhumància a les vies pecuàries. També s’ha creat un web, el Transhumància.cat, en el qual aboquem tota la documentació. El 2015, vam iniciar el treball amb els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia amb l’objectiu de crear el camí ramader de Marina, que enllaça la Cerdanya i el Penedès. El 2016, vam organitzar el primer congrés sobre transhumància i camins ramaders, del qual ara hem publicat les conclusions.
Quin és l’objectiu final de tot el projecte, a llarg termini?
És aportar coneixements, cartografia, continguts i propostes per elaborar materials, documents que constitueixin una base sòlida per a futures actuacions. La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic imprescindible, que cal potenciar i preservar.
La transhumància és una activitat ramadera molt minoritària.
Sí. De fet, es manté encara alguna activitat a Llívia, a la Cerdanya, on celebren la pujada dels ramats a la muntanya i alguna cosa al Pallars, però l’activitat va a la baixa perquè ja s’utilitzen altres sistemes per moure’ls. El 2015 i segons dades del Departament d’Agricultura es van moure cap a 2.330 ovelles i cabres a peu i un nombre similar en camió. Per contra, en boví les xifres són de 867 a peu i 3.778 en transport motoritzat. I sols 86 poltres o cavalls van fer transhumància cap a les pastures.
Amb aquesta realitat sobre l’ús tradicional, amb quins nous usos i finalitats s’haurien de mantenir els camins ramaders?
Conservar o intentar recuperar les vies és important i útil per al manteniment de territori. Considerem que poden bastir productes de promoció turística, de senderisme i coneixement del territori, però tenir aquests camins nets també serveix per fer una funció molt important de prevenció d’incendis. Creiem que també pot generar una petita activitat econòmica i alhora donar suport a la pervivència de la transhumància, una activitat ancestral ara amb altres usos.
La xarxa de camins, que creua tot el país per anar cap a les pastures d’estiu, quin abast té i en quin estat es troba?
El Departament d’Agricultura té classificats 77 camins ramaders a les comarques barcelonines, que sumen 234 quilòmetres; a les gironines existeixen 57 camins, que engloben 150 quilòmetres; a les tarragonines, 478 camins ramaders i 1.409 quilòmetres, i a la demarcació de Lleida són 135 camins i 595 quilòmetres. En total, els camins ramaders classificats actualment a tot el país sumen 2.390 quilòmetres, però s’estima que n’existeixen uns 20.000 quilòmetres. La Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès són comarques que encara reben bestiar i on es manté una mica la transhumància, bé sigui a peu o en vehicles. A l’estiu, el bestiar a la muntanya hi és.
Les conclusions del congrés cap a on apunten?
Es van tractar tres eixos: la infraestructura, el marc legal i usos complementaris com ara els turístics, els transhumants ramaders i el futur de la ramaderia extensiva. Les tres conclusions principals són que cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya, perquè ara sols en tenim un mapa, però no estan inventariats. Ara li donem un impuls, a través de la prova pilot del camí de la Marina, tot iniciant el procés administratiu d’inventariar un camí. Comencem pel tram de la Cerdanya i ha de servir per generar la metodologia per anar inventariant la resta.
Teòricament i des de fa segles, les vies pecuàries estan legalment protegides, i no es poden tallar ni inundar, etc.
Sí, legalment és així, però no tenim l’inventari fet. El pas següent és generar figures de protecció. La segona mesura és intentar aportar oportunitats econòmiques per obrir alguns camins ramaders i transhumants. De fet, el camí de la Marina pretén ser un producte turístic, i un element de promoció del territori.
Per tant, els camins tenen un potencial econòmic?
Un doble potencial. Per un costat, reconèixer aquest valor de patrimoni cultural i natural ja és important per al territori. A banda, hi ha l’activitat econòmica que pugui generar, sobretot turística. La idea és vincular, a través dels camins, el pastor, la ramaderia i el producte local, tot reivindicant aquests recursos.

Presentació de l’Associació Camí Ramader de Marina

El passat dia 28 de novembre va tenir lloc la presentació de l’Associació Camí Ramader de Marina a Sta. Creu de Jutglar, un lloc important dins d’aquest camí ramader, tan antic que transcórre un bon munt de paratges ben diferents del nostre país.

De del nostre grup,  Lluçanès Terra de Transhumància, hem estat sempre actius en aquest projecte.  L’hem fet néixer al costat de Joan Rovira i d’altres persones que han ajudat a impulsar-lo. Cal destacar l’impuls tècnic i decidit que s’ha fet des de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

L’empenta de tres ajuntaments en el 2015 ( Llívia, Lluçà i Sta. Margarida i el Monjos) va fer possible que el projecte, amb cada vegada més acceptació,  s’hagi anat fent gran, fins a tal punt que amb la creació de l’associació es preveu que hi entrin molts més municipis.

El Camí Ramader de Marina pot ser un eix molt important de dinamització social i econòmica… però cal no oblidar es recupera per als ramats en primer terme i per tal de que continuai essent un corredor biològic.

La consellera Teresa Jordà ens va acompanyar per tal de visualitzar aquesta tasca tan important i per tel de donar-hi recolzament des de la conselleria. Des de la Fundació del Món Rural ja s’està treballant per la catalogació de camins públics. Una tasca necessària que des de fa anys es reclama.

 

Volen recuperar el camí ramader més antic de Catalunya que passava pel Lluçanès

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va ser ahir a la tarda a la seu del Consorci del Lluçanès per presentar oficialment l’associació Camí Ramader de Marina, una iniciativa capitanejada pels ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Llívia i Lluçà que vol recuperar la ruta de transhumància més antiga de la qual es té constància a Catalunya. L’objectiu és tant promoure’n la protecció cultural i ambiental com fer-ne un focus de dinamització turística i de salvaguarda de l’activitat lligada a la ramaderia extensiva.

 

Pots accedir al vídeo aquí.

 

Un formatge de cabra ecològic de Tona és escollit el sisè millor del món

El formatge madurat de cabra de la formatgeria Mas El Garet de Tona (Osona) ha estat reconegut com el sisè millor formatge del món al certamen internacional World Cheese Awards. Aquesta varietat ha rebut una medalla de súper or. El certamen també ha reconegut amb una medalla d’or el seu formatge de pebre i una de plata pel Garrotxa. Al certamen, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Bergen (Noruega), s’hi ha presentat 3472 formatges de tot el món avaluats per més de 230 experts de 29 països.

El World Cheese Awards és el certamen més important internacionalment en el sector del formatge. Entre els formatges que reben la súper medalla d’or es fa una selecció dels 16 millors que escull el jurat especialitzat. És aquí on el formatge Madurat de Cabra Ecològic Mas El Garet va assolir la sisena posició mundial.

La vida d’un pastor transhumant en els Alps francesos, en imatges

Gaétan Même, un pastor francès de 24 anys, dorm vestit per temor al fet que un llop ataqui al seu ramat enmig de la nit. “L’angoixa està latent”, compte Même al final de la seva tercera trashumancia en els Alps francesos.

El pastor francès carrega un be mentre guia a la seva mare cap a una zona de seguretat. “Quan van matar a la meva primera ovella vaig sentir immediatament que havia fracassat, que no havia complert amb la meva haver de”, afirma Gaétan Même. “Ràpidament vaig trobar la seva carcassa, hi havia una enorme taca vermella… El cor, els pulmons i el fetge havien estat devorats”.

Gaétan pastorea un ramat d’1.300 ovelles en Els Alps, entre el massís de Belledonne i la vall de Maurienne, des de juny fins a finals d’octubre.

El jove de pèl negre i ulls vius, vestit amb gruixuts pantalons de pana i camisa de llenyataire, té tot l’aspecte d’un pastor. Per Gaétan, ser un pastor transhumant és una vocació. “No recordo haver volgut fer res més que això”, diu. De nen tenia por dels animals, fins que va adoptar un gat. “Avui tinc més contacte amb els animals que amb els humans”, admet.

A 2.000 metres d’altura sobre el petit poble de Saint Colomban donis Villards, en el departament de Savoia, la major preocupació del pastor és la boira perquè “les ovelles es dispersen” i es perden.

Gaétan prepara el medicament per a una ovella. La seva pota es va quedar atrapada entre dues roques, la qual cosa va causar una ferida oberta.

El pastor francès segueix a les ovelles on elles volen pastar, ajudat per tres gossos que cuiden a les ressagades i mantenen el ramat unit. Ser pastor transhumant és un ofici que implica caminar molt sense anar a cap part.

Des de la seva primera temporada en els Alps, Gaétan es va trobar “cara a cara” amb un llop. “Va estar rondant durant una setmana”, recorda. “Les ovelles estaven tan aterrides que van tombar una a prop”.

Gaétan es desperta tots els dies a les sis del matí al són de la guitarra de Jimi Hendrix. Avui dia necessita un mes per reajustar-se a la vida de la ciutat a l’octubre, però admet que només triga un parell de dies a aclimatar-se quan puja als prats a la primavera.

Actualment queden uns 1.000 pastors a França. Aquesta vida solitària encara atreu a molts joves que busquen un canvi de vida, però pocs es queden més enllà d’un parell de temporades.

 

Presentació de la publicació del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya i de l’Associació Camí Ramader de Marina

La Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran organitzen una nova trobada al Bruc per presentar els continguts del Congrés i donar a conèixer diversos projectes de recuperació de camins ramaders a Catalunya.

Després de la presentació feta a Tremp fa unes setmanes, el recull de conclusions i ponències del I Congrés de Transhumància continua recorrent el territori català. El proper 20 d’abril, es presentarà la publicació al Bruc en el transcurs d’una jornada dedicada a conèixer i posar en valor diversos projectes actuals de recuperació de camins ramaders. En el marc d’aquesta trobada es presentarà el Camí dels Bons Homes, a càrrec del seu director coordinador, Borja Segura, i el Camí Ramader de Marina, per part de Xavi Avendaño, tècnic de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. La sessió clourà amb la visita al projecte Life Montserrat, dirigida per Leire Miñambres, enginyera de forest de la DIBA.

Des de fa unes setmanes, els continguts del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que es va celebrar la tardor del 2016, estan disponibles en una publicació digital que recopila les aportacions i les línies estratègiques de futur que es van fixar durant la celebració d’aquesta trobada. Aquesta publicació, que té com a missió donar continuïtat al debat iniciat en el marc del congrés, ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural i per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i ha comptat amb el suport de les diputacions de Barcelona i de Lleida.

Eixos de futur per continuar preservant la transhumància

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació que avui s’ha presentat. A trets generals, es destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

Accediu a les inscripcions

Programa Presentació Recull Transhumància El Bruc

Es presenta públicament el recull de conclusions del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

La Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran editen una publicació per donar continuïtat als reptes i les línies de treball identificats en el congrés

Els continguts del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que es va celebrar la tardor del 2016, ja estan disponibles des d’avui en una publicació que recopila les aportacions i les línies estratègiques de futur que es van fixar durant la celebració d’aquesta trobada. Aquesta publicació, que té com a missió donar continuïtat al debat iniciat en el marc del congrés, ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural i per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i ha comptat amb el suport de les diputacions de Barcelona i de Lleida.

El recull s’ha presentat aquest divendres 9 de març a Tremp en una jornada on s’han analitzat l’estat de situació i perspectives d’aquesta activitat i on també s’han pogut escoltar ponències de gran interès sobre les aportacions de la transhumància en el nostre entorn. La professora de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigadora associada al CREAF, Eva Castells, ha parlat sobre l’impacte de la toxicitat vegetal sobre la qualitat de les pastures. Per la seva part, l’enòleg del Celler Parés Baltà, Jordi Fernández, ha explicat els beneficis de la ramaderia extensiva sobre conreus com la vinya durant tot l’any.

Eixos de futur per continuar preservant la transhumància

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació que avui s’ha presentat. A trets generals, es destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

En aquest sentit, el director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pere Porta, han agraït la implicació de tots els membres de la comissió tècnica encarregada de l’edició de la publicació i han remarcat que, a partir d’aquesta presentació, la FMR i l’IDAPA treballaran conjuntament en els reptes i les línies de treball identificats per continuar preservant els beneficis i aportacions d’una pràctica com la transhumància.

Consulteu el document