Entrades

El Camí ramader de Marina estrena pàgina web

El Camí ramader de Marina estrena pàgina web

A la secció “El projecte” es podrà conèixer l’origen del projecte de recuperació del camí mil·lenari de la Marina i qui hi participa.

A la secció “El Camí ramader de Marina” es pot trobar un menú desplegable on dóna opció a conèixer un munt de detalls sobre els camins ramaders en general i, en particular, sobre el Camí ramader de Marina.

A “La travessa” es pot anar coneixent per on passa la ruta del Camí ramader de Marina. (aquesta secció està pendent d’actualització)

Finalment, a la secció “Agenda d’activitats” es poden consultar totes les activitats programades sobre el Camí ramader de Marina i altres temàtiques relacionades.

Consulta-la aquí.

EDICTE de 24 d’abril de 2019

EDICTE de 24 d’abril de 2019, pel qual es dona publicitat a l’acord d’inici de l’expedient de classificació del camí ramader de la Molina als termes municipals de Llívia, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i Alp, a la comarca de la Cerdanya, i de nomenament de la persona instructora de l’expedient.

 

Atès el que estableix l’article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, el qual atorga a les comunitats autònomes les competències en matèria de classificació de camins ramaders, i d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i altres disposicions concordants, i la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a proposta de la Secció de Boscos i Recursos Forestals d’aquest Servei Territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Lleida, he acordat, en data de 24 d’abril de 2019, l’inici de l’expedient de classificació del camí ramader de la Molina als termes municipals de Llívia, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i Alp, a la comarca de la Cerdanya, i el nomenament com a persona instructora de l’expedient de la senyora Eva Esteve Latorre, funcionària dels Serveis Territorials esmentats del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El RETA arranca!

El Grup Operatiu RETA, que té per objectiu crear una Red de Espacios Test Agrarios per facilitar el relleu generacional en el sector agrari, va celebrar la seva primera reunió de treball a Madrid els die 6 i 7 de febrer

Els Grups Operatius són agrupacions de diferents perfils que s’associen per innovar a l’hora de resoldre un problema vinculat al desenvolupament rural, amb un enfoc d’acció conjunta i multisectorial.

En aquest marc d’actuació, diferents entitats d’Extremadura i Catalunya s’han unit per treballar eines innovadores que facilitin el relleu generacional en el sector agrari. El nombre de persones joves que prenen el lideratge de les explotacions agràries és cada vegada menor. A la vegada, es detecten processos d’incorporació al sector agrari per part de nous agents, que sovint no arriben a bon port per la manca d’experiència i/o recursos.

La possible solució que es pretén explorar des del Grup Operatiu és l’Espai Test Agrari: un programa de facilitació del procés d’incorporació de nous agents al sector agrari, que es composa d’una cobertura legal, una finca i un suport integral.

QUAN I QUÈ?
El Grup Operatiu RETA, que estarà vigent de gener 2019 a juliol 2020, desenvoluparà les següents actuacions:

  • L’edició d’una Guia pràctica d’implementació d’espais test agraris
  • La creació d’un Centre de suport al relleu generacional
  • La dinamització d’una xarxa d’espais test agraris a l’estat Espanyol (la Red de Espais Test Agraris).
  • La inversió per implementar un espai test ramader a Casar de Cáceres, promogut per la Cooperativa Agroalimentaria Cooprado
  • La inversió per implementar un espai test ramader a Gandesa, Prat de Compte, la Pobla de Massaluca i la Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal de la Terra Alta.

Des de la XCT participarem en algunes d’aquestes actuacions per tal d’integrar la perspectiva naturalista al projecte.

QUI?
El Grup Operatiu RETA està liderat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i, per la part catalana, compta amb l’Associació Rurbans-Escola de Pastors, la Federació d’ADF’s de la Terra Alta i la XCT. Per la part extremenya, el grup compta amb la Red Extremeña de Desarrollo Rural (REDEX), el Grupo de Acción Local TAGUS, la Cooperativa Cooprado i la Universidad de Extremadura. Addicionalment, comptem amb la col·laboració d’altres entitats, com la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Lleida, l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripolles, l’Ajuntament de Arroyo de la Luz i la xarxa francesa RENETA. El grup està coordinat per Neus Monllor, consultora agrosocial especialitzada en desenvolupament rural i relleu generacional.

Ets una entitat naturalista o vinculada al desenvolupament rural sostenible i estàs interessada en el projecte? Entra en contacte amb la XCT, potser trobem una manera de treballar conjuntament! Escriu a cblasco@xct.cat

La transhumància de vaques ecològiques arriba a Vistabella del Maestrat

La transhumància de vaques és una de les tradicions ramaderes més antigues que encara existeixen al territori valencià. El bestiar ecològic del pastor Fernando Robres, format per 60 vaques, es desplaça durant dos dies des del poble de Valdelinares, a Terol, a 1.800 metres d’altitud, fins al parc natural de Penyagolosa. El motiu de la transhumància de tardor és fugir dels rigorosos hiverns de les muntanyes de Terol i, alhora, aprofitar l’escalonament de les pastures de la comarca de l’Alcalatén.

 

Accés al vídeo: https://bit.ly/2IlyUkz

Descomptes del 30% en carn de corder a carnisseries del Jussà per incentivar el consum de proximitat d’aquest producte

En l’edició de l’any passat de ‘La Gran costellada de corder’ es van triplicar les vendes

La festa de ‘La Gran costellada de corder’ que s’ha programat al Pallars Jussà pels dies 30 i 31 de març vol incentivar el consum de proximitat d’aquest producte. Un total de 12 carnisseries s’han sumat a la iniciativa i entre el 25 i el 30 de març aplicaran descomptes del 30% a la carn de corder de la comarca. El 15% del descompte l’assumeix el ramader i del 15% restant se’n fa càrrec el punt de venda. Els Ajuntaments de la comarca s’han compromès a tenir obertes i en bon estat les quinze àrees de barbacoes per recuperar la tradició de fer carn a la brasa. En l’edició de l’any passat d’aquesta festa, la carn de venda de carn de corder es va triplicar. Les carnisseries del Jussà esperen aconseguir els mateixos resultats aquest any.

Agnés Fondevila, de la Carnisseria Fondevila, ha explicat que ofereixen importants descomptes en la carn de corder amb l’objectiu d’incentivar-ne el consum i reivindicar el consum de proximitat.

Segons la regidora de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Tremp, Anna Ritz, l’objectiu d’aquesta iniciativa és recuperar les tradicionals costellades a l’aire lliure i afavorir el producte de proximitat, que contribueix a la vitalitat econòmica i social del territori.

Ritz ha explicat que a través del programa ‘Al teu gust, aliments del Pallars’, l’Ajuntament de Tremp ha editat un fulletó desplegable on es detallen les carnisseries que participen en l’oferta, s’hi poden trobar receptes de salses per acompanyar la carn que proposen els restaurants del Pallars Jussà, així com un mapa amb totes les barbacoes obertes assenyalades.

‘La Gran Costellada de corder del Pallars’ està impulsada pel Consell del corder del Pallars Jussà, integrat per ramaders, carnissers i restauradors, i ‘Al teu gust, aliments del Pallars’, en col·laboració amb diferents ajuntaments i entitats de la comarca.

Una guia ajudarà municipis i ramaders a reduir els danys fets pels senglars

Tancats elèctrics, elements dissuasius olfactoris o acústics, adaptació del mobiliari urbà, sistemes de captura o campanyes de sensibilització, són algunes de les mesures proposades per la Diputació de Barcelona i la Generalitat

L’existència de senglars en zones urbanes i carreteres és molt habitual en diverses zones de Catalunya i també a l’àmbit metropolità. En molts casos els ramaders i els ajuntaments opten per aplicar mesures per frenar la seva invasió a les ciutats o als camps però en alguns casos es fa de manera errònia.

Davant de la demanda creixent de consultes dels ens locals a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, aquestes dues institucions han unit esforços per ordenar i transmetre coneixement sobre mesures efectives per reduir els danys dels animals salvatges a Catalunya. En concret, han publicat una guia per ajudar ramaders i ajuntaments a reduir els danys provocats per aquests animals, sobretot pels senglars.

En una roda de premsa al castell de Talamanca (el Bages), aquest dimecres al matí, el diputat adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, ha afirmat que la guia es crea perquè “vam detectar que hi havia moltes mesures que s’aplicaven però que no teníem clar que funcionessin”. Per aquest motiu s’ha volgut recollir en un document que a banda de ser físic també tindrà el format digital en un web que es posarà en marxa a principis del 2019.

Calderer ha afegit que es tracta “d’una guia viva que ha d’anar incorporant novetats”. Des de la Diputació s’oferirà assessorament als Ajuntaments i formació als tècnics municipals, així com suport econòmic per implementar algunes de les mesures proposades.

Efectivitat i sensibilització

En molts casos les mesures que s’apliquen per evitar que els animals entrin a camps i cases no són les adequades. Per això, a la guia hi ha una fitxa detallada per a cada una de les propostes on s’explica com s’ha d’aplicar en funció de la zona i l’animal. Per exemple es contempla la instal·lació de tancaments perimetrals, tancats elèctrics, elements dissuasius olfactoris o acústics, adaptació del mobiliari urbà, sistemes de captura o campanyes de sensibilització ciutadana.

La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Montserrat Barniol, ha explicat que la guia “ha de ser el màxim d’efectiva per poder prevenir els danys i millores de les condicions de les espècies”. En aquest sentit, Carme Rosell, de l’empresa encarregada del projecte, ha insistit en el fet que “aquestes mesures que es proposen són per prevenir danys però també per conviure millor amb espècies salvatges que estan augmentant arreu d’Europa”.

“En alguns casos hem de canviar el comportament de les persones per evitar canviar la condició salvatge dels animals”, ha assegurat Rosell, referint-se al fet de no donar menjar als porcs senglars, una pràctica força habitual però que no és efectiva. “Els senglars poden trobar tot l’aliment que necessiten al bosc”, ha afegit. Les mesures doncs, van dirigides sobretot al senglar que Rosell ha apuntat que “és l’espècie més problemàtica” però també pels cabirols, els cérvols, la daina o els conills.

A Barcelona, sensibilitzar i allunyar el menjar

En la presentació del catàleg de mesures per reduir els danys provocats pels senglars, la Diputació també ha assenyalat mesures concretes per a Barcelona. En el cas de la capital catalana, l’ens provincial insta a evitar que els animals tinguin accés al pinso de les colònies de gats dels districtes de muntanya.

D’altra banda, la Diputació també demana insistir en la sensibilització ciutadana per transmetre als veïns que és perjudicial donar menjar als senglars directament o facilitar que tinguin accés a aliments. Les dues mesures van en la línia del pla d’acció desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona.

L’estratègia del consistori també implica bloquejar papereres i contenidors en les zones on els senglars van a buscar menjar i la modificació d’algunes zones verdes per fer-les menys atractives pels animals. També el desbrossament de zones verdes, que segons l’Ajuntament han tingut un efecte dissuasiu de l’accés dels senglars a la zona urbana. A més, durant el 2016 es van capturar 42 senglars que havien accedit al nucli urbà i el 2017 se’n van capturar 34.

Un estudi de la UVic identificarà les estratègies d’adaptació al canvi climàtic de la ramaderia extensiva

El projecte el duen a terme investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris amb el suport de la Fundación Biodiversidad

Investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC han posat en marxa un projecte per identificar com s’adapten al canvi climàtic les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva a l’Estat espanyol. La iniciativa la duen a terme la directora de la Càtedra, Marta Rivera, i els investigadors Marina Di Masso, Elisa Oteros i Feliu López, així com Elsa Valera, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA). El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, actuar davant el canvi climàtic i impulsar l’economia verda.

L’estudi parteix de l’evidència que la ramaderia extensiva al Mediterrani és “un sector marginalitzat, sovint titllat d’obsolet, que veu la seva viabilitat molt amenaçada, però que alhora mostra una gran capacitat d’adaptació”, segons explica Marta Rivera. Un exemple en seria la utilització de recursos que d’una altra manera no es farien servir, com ara les zones de pastura de muntanya que, en paraules de Feliu López, “contribueixen a la conservació del paisatge, la seva biodiversitat i la identitat cultural, i ajuden a controlar els incendis forestals, regular els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl”. També n’és una mostra la generació de “productes alimentaris locals amb tradició cultural, de gran qualitat i més saludables, que cada cop són més apreciats”. Per exemple, apunta López, “cada cop hi ha més evidències que apunten que la carn d’animals de pastura és més cardiosaludable”.

Mirada social en un context de canvi global

Els investigadors treballaran fins al juny de 2019 per aprofundir l’anàlisi d’aquestes i d’altres estratègies d’adaptació al canvi que, segons López, “es basen en el coneixement tradicional” dels ramaders i les ramaderes extensius. L’estudi aportarà una mirada social a la realitat d’aquest col·lectiu en un context de canvi global i identificarà les principals forces de canvi d’aquest sector a tot l’Estat, amb especial atenció a la zona del Mediterrani on, segons indica Rivera, “les projeccions de canvi climàtic són molt preocupants”.

La base de l’estudi seran les entrevistes que es faran a informants clau de tot Espanya, com ara tècnics d’associacions ramaderes i de l’administració pública, així com als mateixos ramaders i ramaderes. L’anàlisi d’aquestes entrevistes juntament amb una revisió de la bibliografia prèvia permetran obtenir unes conclusions que es presentaran en el marc d’unes jornades organitzades en el marc del projecte per l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic.

Reivindiquen els vells camins ramaders com a bé de país

«Cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya», assenyalava ahir el director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, en les conclusions del primer Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalu-nya. Aquestes velles rutes apareixen avui com un patrimoni a revalorar i protegir. La sala de plens de l’Ajuntament del Bruc va acollir ahir aquest acte de l’Associació del món rural i l’Institut per al desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran, dues entitats que vetllen per la potenciació i promoció del món rural.

En aquest acte també es va donar a conèixer el projecte de recuperació de dues rutes antigues de gran importància per al territori, com són el Camí dels Bons Homes i el projecte de Camí de la Marina, amb inici a Santa Margarida i els Monjos i final a la població ceretana de Llívia.

Les conclusions del congrés també indiquen que cal pensar en una gestió econòmica que es pot derivar d’aquesta activitat turística i el reconeixement al món ramader.

L’alcalde del Bruc, Enric Canela va destacar en la presentació de l’acte que municipis com el seu, tot i la proximitat a Barcelona, lluiten per mantenir l’activitat agrícola i no dependre de la pressió humana i turística.

El director de l’IDAPA, Pere Porta, per la seva part, celebra la importància d’actes com aquest per tal d’aglutinar coneixement i generar debat entre els ens implicats, les institucions i la ciutadania.

Borja Segura, director coordinador del projecte Camí dels Bons Homes, que va de Berga a Arieja (França), destaca els més de 20 anys que es porta desenvolupant aquest itinerari des d’un vessant ramader i turístic.

Una altra de les prestacions d’aquesta jornada tenia com a eix central el Camí de la Marina, mostrat per Xavier Avendaño, el camí de transhumància més antic que hi ha a Catalunya, segons la documentació històrica trobada fins al moment. Segons Avendaño, és un projecte molt més jove que l’anterior, amb inici l’any 2015, motiu pel qual encara no hi ha tracks, tot i la demanda existent, i tot just ara s’està iniciant la senyalística per indicar el camí.

Aquest camí va de Santa Margarida i els Monjos a Llívia, a la Catalunya Nord, i té Lluçà com a punt de central del gran recorregut. Per poder donar a conèixer aquest nou camí de transhumància per usos turístics i ramaders es constituirà una associació amb presència de les tres localitats i els establiments turístics que s’hi vulguin associar.

Formatge de cabra pirinenca

La cabra pirinenca no rendeix molt i no pansa massa temps en l’estable. Per què llavors hi ha dos joves ramaders a lluçà obstinats a fer formatges amb la seva llet? La resposta està en el sabor

“Una cabra no és un gos”, diu Jordi Compte, “quan t’acostes per primera vegada és possible que s’espantin, no són vaques ni cavalls que acostumats a tractar amb humans. Des de l’òptica de ciutat pot semblar difícil de creure, però mai m’han donat una trepitjada ni m’han clavat una banya”. Compte les coneix bé: el seu ramat de cabres pirinenques és el seu projecte de vida, i també una extensió de la seva família. Un projecte que comparteix amb el seu veí i soci Jordi Costa, amb el qual s’alternen per a la cura dels animals.

Costa muny i Compte fa els formatges, que comercialitzen com Formatges de Lluçà. L’u és payés de soca-rel; en el cas de Compte el seu pare havia nascut en el Lluçanés i encara conservava la finca familiar, però ell era fill de la ciutat. Després d’estudiar Humanitats, va tornar a la llar ancestral. Li agradava més el camp, i buscava també una sortida laboral. Va estar catalogant patrimoni, però cada vegada anava veient que el seu camí passava per la ramaderia. “No tenia experiència, ajudava on podia. Després va sorgir la possibilitat de fer un curs professional de formatger”.

Les primeres proves van ser en 2014 i avui la formatgeria pot generar 250 quilos a l’any, encara que la seva producció encara està per sota. Només elaboren formatge de cabra de març a abril, i la resta de l’any treballen amb llet d’ovella i de vaca, que compren a altres ramaders locals. Tot el formatge que produeixen és de llet crua. Es necessiten entre cinc i vuit litres de llet per a elaborar cadascun dels seus formatges, una quantitat que una cabra no produeix ni per remei en un dia.

El germà de Compte, Roger, periodista i bloguero gastronòmic -ell va ser qui fa tres anys un dia ens va comptar en to divertit que al seu germà “li havia donat per fer formatges”- explica en el seu blog que el Compte rural es va enrolar en els cursos del Consorci del Llusanés. El Llusanés, per cert, és, o millor dit serà, la comarca més nova de Catalunya i una de les més petites, amb només tretze municipis (cinc dels quals van votar en referèndum contra d’aquesta nova organització territorial i podrien desvincular-se de la mateixa), si prospera la llei del Parlament que ha de constituir-la com a tal.

Comarca o no, continua sent una zona poc coneguda de la comunitat, a mig camí –segons diu en to una cosa resignada la pàgina de turisme- a mig camí entre la Catalunya del blat i la de la vinya. L’atractiu gastronòmic més conegut de la zona està en Els Casals, a Sagàs, una estrella Michelin, molt centrat en la ramaderia i l’agricultura sostenibles. Però si en Els Casals l’estrella és el porc (l’evocació de la seva sobrassada em fa salivar com gos de Pavlov en escriure això), Compte i Costa van preferir optar per les cabres. I no per unes cabres qualsevol.

“El nostre ramat és de cabres pirinenques, una espècie autòctona que estava en perill d’extinció, i que dóna una llet molt bona per a convertir-la en formatge. Ens diuen els que saben que el sabor predominant del nostre formatge estrella, el Batall és… a llet de cabra”. Va caldre portar als animals de Ainsa, i s’alimenten sobretot del que mengen pasturant pels boscos.

“El pasturatge en boscos ens beneficia a tots. Si les cabres pasturen pel bosc es mengen els arbustos i les males herbes que a l’estiu podrien alimentar un incendi. És una prevenció contra el foc molt més efectiva que les fetes per mans humanes. Però encara ens costa una mica fer entendre-ho.” Compte i Costa han arribat a acords amb alguns propietaris de boscos perquè els deixin pasturar en ells, però alguns ho veuen amb recel encara. I és un treball físicament exigent, que els exigeix a vegades pujar a llocs amb poc accés (haig de cridar a Compte en diverses ocasions per a fer aquest reportatge perquè, efectivament, la cabra tira a la muntanya i allí no hi ha cobertura).

A més, les cabres no entenen de vacances ni de temps inclement, i encara que Costa i Comptes’alternen per a treure-les, també conreen algunes lleguminoses per als pocs dies de l’any en què és totalment impossible el pasturatge. “Es porten bastant bé, però ens agradaria que rendissin una mica més. Tot arribarà, segons anem veient quines són les que més donen”. Compte dedica moltes hores al seu ramat, que consta de 80 femelles i quatre mascles. També venen els cabrits que neixen a la primavera. “Tot és estacional”, compte. “Ens hem acostumat a tenir formatge tot l’any, quan en realitat no pot ser així”.

Com la seva llicència és d’elaboradors artesans, venen en el circuit de proximitat. “Arriba una miqueta a Vic i alguna cosa a Barcelona, però no massa. La nostra ambició és ser petits. No podríem fer el mateix amb 500 cabres!”. Es pot trobar una mica d’aquest tresor en Via Làctia(C. Fusina 30, Vic), a 6 euros la peça d’uns 250 g.

No podíem quedar-nos sense saber què els sembla el més gratificant de treballar amb aquests animals. “Que fem tan poca producció gairebé obliga a qui vol provar els nostres formatges a venir i conèixer com treballem in situ. Ens encanta que la gent ens cridi i vingui. I a més, si venguéssim a Barcelona, hauríem de doblegar els preus. Volem viure en el territori, que les nostres famílies es quedin aquí.”. Ser micro, en fi, per a portar una vida macro.

“Els camins ramaders tenen potencial turístic i són patrimoni”

A Catalunya, s’estima que la xarxa de camins ramaders de la transhumància engloba 20.000 quilòmetres. Ara, se’n fa un primer inventari, amb el camí que uneix la Cerdanya i el Penedès.

Quins són els orígens del projecte Transhumància i Camins Ramaders?
A finals del 2009, arran d’una col·laboració de la Fundació del Món Rural i l’Idapa, vam constituir un grup de treball amb diferents persones a escala de Catalunya, i vam encetar diferents línies de treball. Així i fins ara, s’ha elaborat un informe sobre l’estat de la xarxa de camins, amb recomanacions i propostes; i un mapa de camins ramaders, jornades, un document sobre la transhumància a les vies pecuàries. També s’ha creat un web, el Transhumància.cat, en el qual aboquem tota la documentació. El 2015, vam iniciar el treball amb els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia amb l’objectiu de crear el camí ramader de Marina, que enllaça la Cerdanya i el Penedès. El 2016, vam organitzar el primer congrés sobre transhumància i camins ramaders, del qual ara hem publicat les conclusions.
Quin és l’objectiu final de tot el projecte, a llarg termini?
És aportar coneixements, cartografia, continguts i propostes per elaborar materials, documents que constitueixin una base sòlida per a futures actuacions. La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic imprescindible, que cal potenciar i preservar.
La transhumància és una activitat ramadera molt minoritària.
Sí. De fet, es manté encara alguna activitat a Llívia, a la Cerdanya, on celebren la pujada dels ramats a la muntanya i alguna cosa al Pallars, però l’activitat va a la baixa perquè ja s’utilitzen altres sistemes per moure’ls. El 2015 i segons dades del Departament d’Agricultura es van moure cap a 2.330 ovelles i cabres a peu i un nombre similar en camió. Per contra, en boví les xifres són de 867 a peu i 3.778 en transport motoritzat. I sols 86 poltres o cavalls van fer transhumància cap a les pastures.
Amb aquesta realitat sobre l’ús tradicional, amb quins nous usos i finalitats s’haurien de mantenir els camins ramaders?
Conservar o intentar recuperar les vies és important i útil per al manteniment de territori. Considerem que poden bastir productes de promoció turística, de senderisme i coneixement del territori, però tenir aquests camins nets també serveix per fer una funció molt important de prevenció d’incendis. Creiem que també pot generar una petita activitat econòmica i alhora donar suport a la pervivència de la transhumància, una activitat ancestral ara amb altres usos.
La xarxa de camins, que creua tot el país per anar cap a les pastures d’estiu, quin abast té i en quin estat es troba?
El Departament d’Agricultura té classificats 77 camins ramaders a les comarques barcelonines, que sumen 234 quilòmetres; a les gironines existeixen 57 camins, que engloben 150 quilòmetres; a les tarragonines, 478 camins ramaders i 1.409 quilòmetres, i a la demarcació de Lleida són 135 camins i 595 quilòmetres. En total, els camins ramaders classificats actualment a tot el país sumen 2.390 quilòmetres, però s’estima que n’existeixen uns 20.000 quilòmetres. La Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès són comarques que encara reben bestiar i on es manté una mica la transhumància, bé sigui a peu o en vehicles. A l’estiu, el bestiar a la muntanya hi és.
Les conclusions del congrés cap a on apunten?
Es van tractar tres eixos: la infraestructura, el marc legal i usos complementaris com ara els turístics, els transhumants ramaders i el futur de la ramaderia extensiva. Les tres conclusions principals són que cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya, perquè ara sols en tenim un mapa, però no estan inventariats. Ara li donem un impuls, a través de la prova pilot del camí de la Marina, tot iniciant el procés administratiu d’inventariar un camí. Comencem pel tram de la Cerdanya i ha de servir per generar la metodologia per anar inventariant la resta.
Teòricament i des de fa segles, les vies pecuàries estan legalment protegides, i no es poden tallar ni inundar, etc.
Sí, legalment és així, però no tenim l’inventari fet. El pas següent és generar figures de protecció. La segona mesura és intentar aportar oportunitats econòmiques per obrir alguns camins ramaders i transhumants. De fet, el camí de la Marina pretén ser un producte turístic, i un element de promoció del territori.
Per tant, els camins tenen un potencial econòmic?
Un doble potencial. Per un costat, reconèixer aquest valor de patrimoni cultural i natural ja és important per al territori. A banda, hi ha l’activitat econòmica que pugui generar, sobretot turística. La idea és vincular, a través dels camins, el pastor, la ramaderia i el producte local, tot reivindicant aquests recursos.