I Congrés de Transhumància i camins ramaders de Catalunya

7, 21 i 28 d’octubre de 2016

Lleida, Santa Margarida i els Monjos i Tremp

 

La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest ric patrimoni natural depèn directament de la continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres.

D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions on, a més a més dels animals, s’han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà.

Tot aquest conjunt d’elements constitueix un llegat que, a banda de l’interès que té per al seu ús ramader, ens parla d’una part de la realitat i de la història del nostre país. Es tracta d’un patrimoni natural i cultural de gran valor, tant des del punt de vista econòmic com identitari.

Les transformacions socials i econòmiques de la societat catalana al llarg del segle XX i, en particular, del món rural, han comportat una davallada significativa de la ramaderia extensiva i la transhumància, el despoblament de moltes de les zones ramaderes de muntanya i la reducció de la transhumància i de l’ús dels camins ramaders. En aquest context, la continuïtat i la conservació d’aquest ric patrimoni natural i cultural es fa més difícil i és on aquest congrés vol tenir una incidència més gran.

L’organització del I congrés sobre Transhumància a Catalunya ha de ser la plataforma a partir de la qual es generi coneixement, es difongui i contribueixi a salvaguardar aquest patrimoni.