Trashumancia equina para recuperar las vías pecuarias

Recuperar la trashumancia equina y conservar las vías pecuarias, un patrimonio de incalculable valor que está cayendo en el olvido, son algunos de los fines de la asociación La Dula de la laguna del Cañizar, que cuenta con 90 caballos propiedad de distintos ganaderos cuya reserva natural se sitúa en este humedal entre las localidades turolenses de Cella yVillarquemado recuperado en 2009 tras tres siglos desecado por la acción del hombre.

Más información

Girella i corder pallarès a TV3

El programa de TV3, Espai Terra, es va fer ressò el dia 1 de juny de la importància gastronòmica que te el corder en terres pallareses. Així ho expliquen en el vídeo que podeu consultar a continuació.

 

 

El Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2016

Les primeres etapes del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2016

El passat cap de setmana es varen fer les primeres etapes de l’activitat Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2016.
En dos dies es varen recórrer uns quaranta quilòmetres entre Sant Martí d’Albars i les Viles Grosses (Montgrony, Gombrèn) acompanyant uns ramat de quasi cinc centes ovelles i cabres de la família Picas Fajula. El Camí ramader del Lluçanès al Ripollès ha celebrat la seva cinquena edició i és una activitat inclosa dins del Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya. La darrera etapa, des del Montgrony fins al Pla d’Anyella, serà el dissabte, dia 25 de juny de 2016, desprès de Sant Joan, que aquest any farem seguint l’espectacular carenada de la serra de Montgrony, un tram de camí especialitzat per les ovelles.

foto_ripolles

El ramat passant per davant las monumental construcció auxiliar d’El Graell (Alpens).

El motiu de separar tant els dos primers trams del camí (27-29 de maig) de l’arribada a l’emblemàtic pla d’Anyella (als entorns del 24 de juny, Sant Joan) respon a la necessitat del ramat d’aprofitar herbes a la zona de Montgrony. El ramat que surt des del Lluçanès (Sant Martí d’Albars) ho fa a meitats de maig i restarà unes setmanes a la zona de les Viles Grosses, abans de dirigir-se al pla d’Anyella, un espai emblemàtic del món transhumant català.

El recorregut

Es va sortir el divendres, dia 27 de maig de 2016, de Sant Martí d’Albars (on hiverna el ramat que acompanyarem) i la primera etapa va acabar al coll del Forn (Les Llosses), desprès de recórrer uns vint-i-cinc quilòmetres. En el seu recorregut, en el primer dia, el ramat va passar per Santa Eulàlia de Puig-oriol, un nucli urbà que va néixer al segle XVIII al costat del camí ramader, mostra del gran atractiu i potència econòmica i social de la transhumància en certes èpoques. Aquest any, com comença a ser tradicional, els nens de l’escola local, estaven a peu de carrer per veure passar el ramat. La segona etapa, que va fer-se el dissabte, 28 de maig de 2016, va anar des del coll del Forn (Les Llosses) fins a les Viles Grosses (Montgrony, Gombrèn), passant per el Pujol de Llentes, un casa tradicional de returada i tria. És va suprimir una darrera etapa del diumenge (29 de maig de 1016), davant la situació climatològica i al veure que es podia arribar fins les Viles Grosses per deixar el ramat ja col·locat en el lloc on estarà durant unes quantes setmanes.  El tradicional sopar de celebració aquest any va tenir lloc la nit del dissabte, a Mataplana (gràcies a la generositat de la família Maideu Puig), al costat del castell, un indret mític dins del món dels trobadors i del comte Arnau.

Aquest any varem comptar amb l’assistència de Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals del Departament de Política Territorial i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya des de gener de 2016, estudiós i activista dels camins ramaders, autor de dos llibres bàsics sobre el tema: Mil anys pels camins de l’herba: el llegat d’un món que s’acaba (Efadós, 2005) i La Transhumància al Ripollès i al Canigó, amb col·laboració amb Joan Rovira (Consell Comarcal del Ripollès, 2007). El sopar va acabar amb una actuació del denominat Grup d’acordeonistes de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb participació puntual d’Eva Buxadé. L’organització ha anat, com sempre, a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll i Museu Etnogràfic de Ripoll.

Aquesta activitat, com hem dit,  forma part dels Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya; i es inclosa dins de les activitats d’estiu que organitza la Universitat Centra de Catalunya a Vic.
Es compta amb la col·laboració dels ajuntaments per on transcorre l’itinerari, de Sant Martí d’Albars, de Lluçà, Alpens, Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n’Hug i Toses.

L’activitat Camí ramader del Lluçanès al Ripollès

Fa cinc anys que es va recuperar el camí ramader del Lluçanès al Ripollès, tot acompanyant els ramats de la família Picas Fajula i Picas Vilalta. Es recuperava d’aquesta manera una costum ancestral, amb el desig de donar visibilitat i divulgació al món ramader, molt especialment al món transhumant, recuperant camins de domini públic, de gran valor cultural, referencial, etnogràfic i econòmic, i que poden tenir un gran interès en el necessari desenvolupament del món rural i forestal. L’iniciativa és un acte de reafirmació del valor de la ramaderia transhumant tradicional i dels camins tradicionals, un patrimoni que no sols cal conservar pel seu valor històric sinó per la seva capacitat actual de regeneració d’espais, d’activitats a la muntanya, etc. El recorregut total del camí ramader del Lluçanès al Ripollès serà aquest any d’un cinquentena quilòmetres, que es faran en tres o quatre etapes o dies, amb un recorregut diari d’entre 12 i 20 quilòmetres.

Aquest any, unes setmanes abans del desenvolupament de l’activitat, mitjançant una actuació voluntària  de persones lligades a l’ADF Catllar-Montgrony i la Societat de Caçadors de les Llosses, és va fer una inspecció i neteja  i conservació del camí entre Palomera i els colls de l’Arç i de Merolla i una inspecció del tram entre Alpens i coll d’El Soler. El Club Excursionista de Ripoll i una mà anònima, varen actuar netejant trams als costat del coll de Faig General i entre el coll del Boix i el coll de Merolla, abans del lloc nomenat els Terrers. En altres anys s’havia netejat la costa del Forn, el pas per la finca del Pujol de Llentes i l’important camí fondo que travessa el cap de Capdevila, a les Llosses. Estem davant trams on el camí corria un greu perill de perdre’s. El Camí ramader del Lluçanès al Ripollès ha anat, en les seves successives edicions, millorant i recuperant trams del camí ramader (al Pujol de Llentes, a Torrats i a Palomera i les Muntades), recorreguts que s’havien perdut o eren sols conegudes per les persones de l’entorn.

El camí ramader del Lluçanès

El camí ramader del Lluçanès és un dels més importants camins ramaders catalans, utilitzat pels ramats transhumants per anar cap a la zones de pastura del Ripollès. Al Ripollès arribaven tres importants camins ramaders, el camí ramader de Marina o de l’Empordà (amb els seus ramals), el camí ramader de la plana d’Osona i el camí ramader del Lluçanès. Aquest darrer té un valor i importància que el fan un patrimoni que cal conservar davant el perill de la seva desaparició per manca d’utilització. El camí ramader del Lluçanès anava des dels entorns del monestir de Poblet i Santes Creus, des del Garraf, Vallès i Osona fins les zones de pastura estival de l’alta muntanya ripollesa i cerdana. Amb aquesta activitat es dona continuïtat als treballs de coneixement del món ramader transhumant que havien fet membres del Grup de folkloristes de Ripoll, encapçalats per Tomàs Raguer i Salvador Vilarrasa, amb treballs que tenen el seu inici a començaments dels segles XX i una plasmació en el Museu Etnogràfic de Ripoll.

Aquesta activitat forma part de les activitats d’estiu que organitza la Universitat de Vic i dels Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya. L’organització és a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll i Museu Etnogràfic de Ripoll. S’assegura el transport des del lloc de sortida i en el d’arribada, així com l’avituallament. Es compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Lluçà, Alpens, Les Llosses, Gombrèn, Castellar de n’Hug i Toses.

Més informació: http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es

Contacte: Antoni Llagostera Fernández. allagosteraf@gmail.com