El RETA arranca!

El Grup Operatiu RETA, que té per objectiu crear una Red de Espacios Test Agrarios per facilitar el relleu generacional en el sector agrari, va celebrar la seva primera reunió de treball a Madrid els die 6 i 7 de febrer

Els Grups Operatius són agrupacions de diferents perfils que s’associen per innovar a l’hora de resoldre un problema vinculat al desenvolupament rural, amb un enfoc d’acció conjunta i multisectorial.

En aquest marc d’actuació, diferents entitats d’Extremadura i Catalunya s’han unit per treballar eines innovadores que facilitin el relleu generacional en el sector agrari. El nombre de persones joves que prenen el lideratge de les explotacions agràries és cada vegada menor. A la vegada, es detecten processos d’incorporació al sector agrari per part de nous agents, que sovint no arriben a bon port per la manca d’experiència i/o recursos.

La possible solució que es pretén explorar des del Grup Operatiu és l’Espai Test Agrari: un programa de facilitació del procés d’incorporació de nous agents al sector agrari, que es composa d’una cobertura legal, una finca i un suport integral.

QUAN I QUÈ?
El Grup Operatiu RETA, que estarà vigent de gener 2019 a juliol 2020, desenvoluparà les següents actuacions:

  • L’edició d’una Guia pràctica d’implementació d’espais test agraris
  • La creació d’un Centre de suport al relleu generacional
  • La dinamització d’una xarxa d’espais test agraris a l’estat Espanyol (la Red de Espais Test Agraris).
  • La inversió per implementar un espai test ramader a Casar de Cáceres, promogut per la Cooperativa Agroalimentaria Cooprado
  • La inversió per implementar un espai test ramader a Gandesa, Prat de Compte, la Pobla de Massaluca i la Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal de la Terra Alta.

Des de la XCT participarem en algunes d’aquestes actuacions per tal d’integrar la perspectiva naturalista al projecte.

QUI?
El Grup Operatiu RETA està liderat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i, per la part catalana, compta amb l’Associació Rurbans-Escola de Pastors, la Federació d’ADF’s de la Terra Alta i la XCT. Per la part extremenya, el grup compta amb la Red Extremeña de Desarrollo Rural (REDEX), el Grupo de Acción Local TAGUS, la Cooperativa Cooprado i la Universidad de Extremadura. Addicionalment, comptem amb la col·laboració d’altres entitats, com la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Lleida, l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripolles, l’Ajuntament de Arroyo de la Luz i la xarxa francesa RENETA. El grup està coordinat per Neus Monllor, consultora agrosocial especialitzada en desenvolupament rural i relleu generacional.

Ets una entitat naturalista o vinculada al desenvolupament rural sostenible i estàs interessada en el projecte? Entra en contacte amb la XCT, potser trobem una manera de treballar conjuntament! Escriu a cblasco@xct.cat

D’arquitecte italià a formatger del Ripollès

Mel Brusaferri és un exalumne de l’Escola de Pastors que regenta una formatgeria amb 14 caps de bestiar

Mel Brusaferri és l’exemple vivent que l’Escola de Pastors de Catalunya, que s’ha presentat aquest dilluns a Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès), té èxit: ha impulsat la seva pròpia formatgeria amb vaques de llet després de fer pràctiques en dues explotacions agràries del Ripollès.

Com la gran majoria de persones que decideixen entrar en aquest món, Brusaferri prové del món urbanita. En concret, treballava d’arquitecte a Barcelona i arrel de la crisi immobiliària del sector va haver de reinventar-se per complet.

Quan era petit, aquest italià nascut a Milà, estiuejava amb la seva família als Alps. Allà veia com es cuidaven les vaques i es feia el formatge. Per tant, tot i viure a la ciutat durant tota la seva vida, tenia nocions del món rural i va decidir llençar-se a la piscina per saber si valia per fer de pagès.

Brusaferri va entrar a l’Escola de Pastors l’any 2015 i va fer les pràctiques en una explotació de vaques de carn de Molló i al Mas Pujol Orra de les Llosses amb una explotació de vaques de llet. En poc més de dos anys, el seu somni s’ha fet realitat i aquest italià s’ha quedat a viure al Ripollès i ja regenta la seva pròpia formatgeria. Brusaferri compta amb 14 caps de bestiar -nou exemplars adults- i va començar a elaborar formatges a finals d’aquest mes de juny. Les vaques que té són d’una raça alpina italiana. ”És sobretot per un tema de màrqueting, ja que jo sóc italià i volia fer formatges típics d’allà”, ha assenyalat.

En principi, Brusaferri va apostar per començar a poc a poc i anar creixent amb el temps, ja que es tracta d’una explotació ecològica de cicle tancat amb una producció mitjana-baixa però d’un producte selecte. Fins fa poc, aquest pagès obtenia uns 1.000 litres de llet al mes, però ara ha baixat a uns 700 litres perquè fa poc que han nascut dues vedelles que demanden més llet. Traduït a xifres, això suposa que si abans feia unes quatre rodes de formatge a la setmana, ara en fa entre dos i tres. ”Estan criades com si fossin nenes. Això té un valor afegit i a un preu assequible”, ha remarcat.

El formatge que produeix Brusaferri es diu Toma -és com es diu el formatge de roda als Alps- i és un formatge de roda molt gran que pesa entre cinc i sisi quilos. Un producte molt típic d’Itàlia, França o Suïssa. De moment, aquest formatger va acumulant unitats del producte per tenir estoc; tot i que ja l’està venent en mercats, distribuïdors, cooperatives de consum i a clients conscienciats per buscar un producte ecològic i de qualitat.

La burocràcia, la gran trava

Brusaferri té passió pel què fa i l’Escola de Pastors de Catalunya li ha servit de trampolí per fer realitat el seu somni. Tot i així, aquest formatger ha explicat que per començar de zero amb una nova vida al camp s’ha de tenir cert bagatge en la gestió i el ”cap sobre les espatlles” en tot moment. Brusaferri ha reconegut que cal fer un canvi de xip important i deixar enrere la vida a la ciutat per preparar-se alhora de treballar a ”la intempèrie i amb aquests animals”.

Aquest formatger atribueix la pèrdua d’explotacions agràries a la burocràcia, que qualifica ”d’ofegadora”. Per il·lustrar-ho, Brusaferri ho ha exemplificat amb el decret de la llet crua impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ara fa uns mesos. Aquest decret permet al pagès vendre la llet directament i a un preu més alt. Amb tot, aquesta llet ha de passar per una gran quantitat de controls sanitaris. ”Està bé fer controls i registres, però això et treu moltes hores de feina i et posen moltes traves”, ha dit.

A més, Brusaferri ha detallat que quan es volen vendre quatre ampolles de llet a un lloc selecte i a preu assequible, ”en vens una i et tornen les altres”. Això es deu al fet que la gent compra a grans distribuïdors amb qui les petites explotacions no poden competir econòmicament. Un peix que es mossega la cua i que el sector haurà de reflexionar què s’ha de fer per capgirar-ho.

La transhumància de vaques ecològiques arriba a Vistabella del Maestrat

La transhumància de vaques és una de les tradicions ramaderes més antigues que encara existeixen al territori valencià. El bestiar ecològic del pastor Fernando Robres, format per 60 vaques, es desplaça durant dos dies des del poble de Valdelinares, a Terol, a 1.800 metres d’altitud, fins al parc natural de Penyagolosa. El motiu de la transhumància de tardor és fugir dels rigorosos hiverns de les muntanyes de Terol i, alhora, aprofitar l’escalonament de les pastures de la comarca de l’Alcalatén.

 

Accés al vídeo: https://bit.ly/2IlyUkz

Descomptes del 30% en carn de corder a carnisseries del Jussà per incentivar el consum de proximitat d’aquest producte

En l’edició de l’any passat de ‘La Gran costellada de corder’ es van triplicar les vendes

La festa de ‘La Gran costellada de corder’ que s’ha programat al Pallars Jussà pels dies 30 i 31 de març vol incentivar el consum de proximitat d’aquest producte. Un total de 12 carnisseries s’han sumat a la iniciativa i entre el 25 i el 30 de març aplicaran descomptes del 30% a la carn de corder de la comarca. El 15% del descompte l’assumeix el ramader i del 15% restant se’n fa càrrec el punt de venda. Els Ajuntaments de la comarca s’han compromès a tenir obertes i en bon estat les quinze àrees de barbacoes per recuperar la tradició de fer carn a la brasa. En l’edició de l’any passat d’aquesta festa, la carn de venda de carn de corder es va triplicar. Les carnisseries del Jussà esperen aconseguir els mateixos resultats aquest any.

Agnés Fondevila, de la Carnisseria Fondevila, ha explicat que ofereixen importants descomptes en la carn de corder amb l’objectiu d’incentivar-ne el consum i reivindicar el consum de proximitat.

Segons la regidora de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Tremp, Anna Ritz, l’objectiu d’aquesta iniciativa és recuperar les tradicionals costellades a l’aire lliure i afavorir el producte de proximitat, que contribueix a la vitalitat econòmica i social del territori.

Ritz ha explicat que a través del programa ‘Al teu gust, aliments del Pallars’, l’Ajuntament de Tremp ha editat un fulletó desplegable on es detallen les carnisseries que participen en l’oferta, s’hi poden trobar receptes de salses per acompanyar la carn que proposen els restaurants del Pallars Jussà, així com un mapa amb totes les barbacoes obertes assenyalades.

‘La Gran Costellada de corder del Pallars’ està impulsada pel Consell del corder del Pallars Jussà, integrat per ramaders, carnissers i restauradors, i ‘Al teu gust, aliments del Pallars’, en col·laboració amb diferents ajuntaments i entitats de la comarca.

Una guia ajudarà municipis i ramaders a reduir els danys fets pels senglars

Tancats elèctrics, elements dissuasius olfactoris o acústics, adaptació del mobiliari urbà, sistemes de captura o campanyes de sensibilització, són algunes de les mesures proposades per la Diputació de Barcelona i la Generalitat

L’existència de senglars en zones urbanes i carreteres és molt habitual en diverses zones de Catalunya i també a l’àmbit metropolità. En molts casos els ramaders i els ajuntaments opten per aplicar mesures per frenar la seva invasió a les ciutats o als camps però en alguns casos es fa de manera errònia.

Davant de la demanda creixent de consultes dels ens locals a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, aquestes dues institucions han unit esforços per ordenar i transmetre coneixement sobre mesures efectives per reduir els danys dels animals salvatges a Catalunya. En concret, han publicat una guia per ajudar ramaders i ajuntaments a reduir els danys provocats per aquests animals, sobretot pels senglars.

En una roda de premsa al castell de Talamanca (el Bages), aquest dimecres al matí, el diputat adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, ha afirmat que la guia es crea perquè “vam detectar que hi havia moltes mesures que s’aplicaven però que no teníem clar que funcionessin”. Per aquest motiu s’ha volgut recollir en un document que a banda de ser físic també tindrà el format digital en un web que es posarà en marxa a principis del 2019.

Calderer ha afegit que es tracta “d’una guia viva que ha d’anar incorporant novetats”. Des de la Diputació s’oferirà assessorament als Ajuntaments i formació als tècnics municipals, així com suport econòmic per implementar algunes de les mesures proposades.

Efectivitat i sensibilització

En molts casos les mesures que s’apliquen per evitar que els animals entrin a camps i cases no són les adequades. Per això, a la guia hi ha una fitxa detallada per a cada una de les propostes on s’explica com s’ha d’aplicar en funció de la zona i l’animal. Per exemple es contempla la instal·lació de tancaments perimetrals, tancats elèctrics, elements dissuasius olfactoris o acústics, adaptació del mobiliari urbà, sistemes de captura o campanyes de sensibilització ciutadana.

La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Montserrat Barniol, ha explicat que la guia “ha de ser el màxim d’efectiva per poder prevenir els danys i millores de les condicions de les espècies”. En aquest sentit, Carme Rosell, de l’empresa encarregada del projecte, ha insistit en el fet que “aquestes mesures que es proposen són per prevenir danys però també per conviure millor amb espècies salvatges que estan augmentant arreu d’Europa”.

“En alguns casos hem de canviar el comportament de les persones per evitar canviar la condició salvatge dels animals”, ha assegurat Rosell, referint-se al fet de no donar menjar als porcs senglars, una pràctica força habitual però que no és efectiva. “Els senglars poden trobar tot l’aliment que necessiten al bosc”, ha afegit. Les mesures doncs, van dirigides sobretot al senglar que Rosell ha apuntat que “és l’espècie més problemàtica” però també pels cabirols, els cérvols, la daina o els conills.

A Barcelona, sensibilitzar i allunyar el menjar

En la presentació del catàleg de mesures per reduir els danys provocats pels senglars, la Diputació també ha assenyalat mesures concretes per a Barcelona. En el cas de la capital catalana, l’ens provincial insta a evitar que els animals tinguin accés al pinso de les colònies de gats dels districtes de muntanya.

D’altra banda, la Diputació també demana insistir en la sensibilització ciutadana per transmetre als veïns que és perjudicial donar menjar als senglars directament o facilitar que tinguin accés a aliments. Les dues mesures van en la línia del pla d’acció desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona.

L’estratègia del consistori també implica bloquejar papereres i contenidors en les zones on els senglars van a buscar menjar i la modificació d’algunes zones verdes per fer-les menys atractives pels animals. També el desbrossament de zones verdes, que segons l’Ajuntament han tingut un efecte dissuasiu de l’accés dels senglars a la zona urbana. A més, durant el 2016 es van capturar 42 senglars que havien accedit al nucli urbà i el 2017 se’n van capturar 34.

Un estudi de la UVic identificarà les estratègies d’adaptació al canvi climàtic de la ramaderia extensiva

El projecte el duen a terme investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris amb el suport de la Fundación Biodiversidad

Investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC han posat en marxa un projecte per identificar com s’adapten al canvi climàtic les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva a l’Estat espanyol. La iniciativa la duen a terme la directora de la Càtedra, Marta Rivera, i els investigadors Marina Di Masso, Elisa Oteros i Feliu López, així com Elsa Valera, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA). El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, actuar davant el canvi climàtic i impulsar l’economia verda.

L’estudi parteix de l’evidència que la ramaderia extensiva al Mediterrani és “un sector marginalitzat, sovint titllat d’obsolet, que veu la seva viabilitat molt amenaçada, però que alhora mostra una gran capacitat d’adaptació”, segons explica Marta Rivera. Un exemple en seria la utilització de recursos que d’una altra manera no es farien servir, com ara les zones de pastura de muntanya que, en paraules de Feliu López, “contribueixen a la conservació del paisatge, la seva biodiversitat i la identitat cultural, i ajuden a controlar els incendis forestals, regular els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl”. També n’és una mostra la generació de “productes alimentaris locals amb tradició cultural, de gran qualitat i més saludables, que cada cop són més apreciats”. Per exemple, apunta López, “cada cop hi ha més evidències que apunten que la carn d’animals de pastura és més cardiosaludable”.

Mirada social en un context de canvi global

Els investigadors treballaran fins al juny de 2019 per aprofundir l’anàlisi d’aquestes i d’altres estratègies d’adaptació al canvi que, segons López, “es basen en el coneixement tradicional” dels ramaders i les ramaderes extensius. L’estudi aportarà una mirada social a la realitat d’aquest col·lectiu en un context de canvi global i identificarà les principals forces de canvi d’aquest sector a tot l’Estat, amb especial atenció a la zona del Mediterrani on, segons indica Rivera, “les projeccions de canvi climàtic són molt preocupants”.

La base de l’estudi seran les entrevistes que es faran a informants clau de tot Espanya, com ara tècnics d’associacions ramaderes i de l’administració pública, així com als mateixos ramaders i ramaderes. L’anàlisi d’aquestes entrevistes juntament amb una revisió de la bibliografia prèvia permetran obtenir unes conclusions que es presentaran en el marc d’unes jornades organitzades en el marc del projecte per l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic.

Reivindiquen els vells camins ramaders com a bé de país

«Cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya», assenyalava ahir el director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, en les conclusions del primer Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalu-nya. Aquestes velles rutes apareixen avui com un patrimoni a revalorar i protegir. La sala de plens de l’Ajuntament del Bruc va acollir ahir aquest acte de l’Associació del món rural i l’Institut per al desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran, dues entitats que vetllen per la potenciació i promoció del món rural.

En aquest acte també es va donar a conèixer el projecte de recuperació de dues rutes antigues de gran importància per al territori, com són el Camí dels Bons Homes i el projecte de Camí de la Marina, amb inici a Santa Margarida i els Monjos i final a la població ceretana de Llívia.

Les conclusions del congrés també indiquen que cal pensar en una gestió econòmica que es pot derivar d’aquesta activitat turística i el reconeixement al món ramader.

L’alcalde del Bruc, Enric Canela va destacar en la presentació de l’acte que municipis com el seu, tot i la proximitat a Barcelona, lluiten per mantenir l’activitat agrícola i no dependre de la pressió humana i turística.

El director de l’IDAPA, Pere Porta, per la seva part, celebra la importància d’actes com aquest per tal d’aglutinar coneixement i generar debat entre els ens implicats, les institucions i la ciutadania.

Borja Segura, director coordinador del projecte Camí dels Bons Homes, que va de Berga a Arieja (França), destaca els més de 20 anys que es porta desenvolupant aquest itinerari des d’un vessant ramader i turístic.

Una altra de les prestacions d’aquesta jornada tenia com a eix central el Camí de la Marina, mostrat per Xavier Avendaño, el camí de transhumància més antic que hi ha a Catalunya, segons la documentació històrica trobada fins al moment. Segons Avendaño, és un projecte molt més jove que l’anterior, amb inici l’any 2015, motiu pel qual encara no hi ha tracks, tot i la demanda existent, i tot just ara s’està iniciant la senyalística per indicar el camí.

Aquest camí va de Santa Margarida i els Monjos a Llívia, a la Catalunya Nord, i té Lluçà com a punt de central del gran recorregut. Per poder donar a conèixer aquest nou camí de transhumància per usos turístics i ramaders es constituirà una associació amb presència de les tres localitats i els establiments turístics que s’hi vulguin associar.

Formatge de cabra pirinenca

La cabra pirinenca no rendeix molt i no pansa massa temps en l’estable. Per què llavors hi ha dos joves ramaders a lluçà obstinats a fer formatges amb la seva llet? La resposta està en el sabor

“Una cabra no és un gos”, diu Jordi Compte, “quan t’acostes per primera vegada és possible que s’espantin, no són vaques ni cavalls que acostumats a tractar amb humans. Des de l’òptica de ciutat pot semblar difícil de creure, però mai m’han donat una trepitjada ni m’han clavat una banya”. Compte les coneix bé: el seu ramat de cabres pirinenques és el seu projecte de vida, i també una extensió de la seva família. Un projecte que comparteix amb el seu veí i soci Jordi Costa, amb el qual s’alternen per a la cura dels animals.

Costa muny i Compte fa els formatges, que comercialitzen com Formatges de Lluçà. L’u és payés de soca-rel; en el cas de Compte el seu pare havia nascut en el Lluçanés i encara conservava la finca familiar, però ell era fill de la ciutat. Després d’estudiar Humanitats, va tornar a la llar ancestral. Li agradava més el camp, i buscava també una sortida laboral. Va estar catalogant patrimoni, però cada vegada anava veient que el seu camí passava per la ramaderia. “No tenia experiència, ajudava on podia. Després va sorgir la possibilitat de fer un curs professional de formatger”.

Les primeres proves van ser en 2014 i avui la formatgeria pot generar 250 quilos a l’any, encara que la seva producció encara està per sota. Només elaboren formatge de cabra de març a abril, i la resta de l’any treballen amb llet d’ovella i de vaca, que compren a altres ramaders locals. Tot el formatge que produeixen és de llet crua. Es necessiten entre cinc i vuit litres de llet per a elaborar cadascun dels seus formatges, una quantitat que una cabra no produeix ni per remei en un dia.

El germà de Compte, Roger, periodista i bloguero gastronòmic -ell va ser qui fa tres anys un dia ens va comptar en to divertit que al seu germà “li havia donat per fer formatges”- explica en el seu blog que el Compte rural es va enrolar en els cursos del Consorci del Llusanés. El Llusanés, per cert, és, o millor dit serà, la comarca més nova de Catalunya i una de les més petites, amb només tretze municipis (cinc dels quals van votar en referèndum contra d’aquesta nova organització territorial i podrien desvincular-se de la mateixa), si prospera la llei del Parlament que ha de constituir-la com a tal.

Comarca o no, continua sent una zona poc coneguda de la comunitat, a mig camí –segons diu en to una cosa resignada la pàgina de turisme- a mig camí entre la Catalunya del blat i la de la vinya. L’atractiu gastronòmic més conegut de la zona està en Els Casals, a Sagàs, una estrella Michelin, molt centrat en la ramaderia i l’agricultura sostenibles. Però si en Els Casals l’estrella és el porc (l’evocació de la seva sobrassada em fa salivar com gos de Pavlov en escriure això), Compte i Costa van preferir optar per les cabres. I no per unes cabres qualsevol.

“El nostre ramat és de cabres pirinenques, una espècie autòctona que estava en perill d’extinció, i que dóna una llet molt bona per a convertir-la en formatge. Ens diuen els que saben que el sabor predominant del nostre formatge estrella, el Batall és… a llet de cabra”. Va caldre portar als animals de Ainsa, i s’alimenten sobretot del que mengen pasturant pels boscos.

“El pasturatge en boscos ens beneficia a tots. Si les cabres pasturen pel bosc es mengen els arbustos i les males herbes que a l’estiu podrien alimentar un incendi. És una prevenció contra el foc molt més efectiva que les fetes per mans humanes. Però encara ens costa una mica fer entendre-ho.” Compte i Costa han arribat a acords amb alguns propietaris de boscos perquè els deixin pasturar en ells, però alguns ho veuen amb recel encara. I és un treball físicament exigent, que els exigeix a vegades pujar a llocs amb poc accés (haig de cridar a Compte en diverses ocasions per a fer aquest reportatge perquè, efectivament, la cabra tira a la muntanya i allí no hi ha cobertura).

A més, les cabres no entenen de vacances ni de temps inclement, i encara que Costa i Comptes’alternen per a treure-les, també conreen algunes lleguminoses per als pocs dies de l’any en què és totalment impossible el pasturatge. “Es porten bastant bé, però ens agradaria que rendissin una mica més. Tot arribarà, segons anem veient quines són les que més donen”. Compte dedica moltes hores al seu ramat, que consta de 80 femelles i quatre mascles. També venen els cabrits que neixen a la primavera. “Tot és estacional”, compte. “Ens hem acostumat a tenir formatge tot l’any, quan en realitat no pot ser així”.

Com la seva llicència és d’elaboradors artesans, venen en el circuit de proximitat. “Arriba una miqueta a Vic i alguna cosa a Barcelona, però no massa. La nostra ambició és ser petits. No podríem fer el mateix amb 500 cabres!”. Es pot trobar una mica d’aquest tresor en Via Làctia(C. Fusina 30, Vic), a 6 euros la peça d’uns 250 g.

No podíem quedar-nos sense saber què els sembla el més gratificant de treballar amb aquests animals. “Que fem tan poca producció gairebé obliga a qui vol provar els nostres formatges a venir i conèixer com treballem in situ. Ens encanta que la gent ens cridi i vingui. I a més, si venguéssim a Barcelona, hauríem de doblegar els preus. Volem viure en el territori, que les nostres famílies es quedin aquí.”. Ser micro, en fi, per a portar una vida macro.

Camins ramaders

Del XIX, Albert Fàbrega comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona

El surienc Albert Fàbrega va obrir la segona sessió de treball de les setenes jornades organitzades pel Centre d’Estudis del Bages, dedicades als camins històrics, amb la conferència «De Manresa a Cardona. Puja pólvora i baixa sal». Va dividir l’exposició en dues parts: de Manresa a Cardona i de Cardona a Solsona. L’actual carretera C-55 es va construir entre els anys 1849 i 1860. Les obres públiques anaven a un ritme lent, tot i que l’any 1852 ja es treballava als voltants de Súria, però l’any 1860 encara s’estaven subhastant obres en diferents trams de la carretera. Esmenta els camins romans que dividien en tres categories: vies públiques, veïnals i privades. Existia el camí ral de Manresa a Cardona com a via pública, però fins al segle XV no n’hi ha referències clares. Parla de les característiques, manteniment, finançament, seguretat, transport i legislació. A partir del 1750 es milloren els camins i se’n fan de nous. Del XIX, comenta la xarxa racional de carreteres: el 1805 en un pla integral de camins on es projecta el de Manresa a Cardona. Traçat, ponts i fonts que utilitza, fonamentalment itineraris militars.

De Cardona a Solsona fan eixamplar els camins per motius militars. El 1861 es dissenyen les obres, el 1863 s’hi està treballant, el 1867 estaven avançades, però el 1872 encara se’n subhasta algun nou tram i no s’asfalta amb grava fins al 1926. L’advocat Lluís Matamala, en format píndola, va iniciar les comunicacions sobre els camins com a patrimoni públic i la seva protecció. Explica que l’ús dels camins públics són aquells per on es pot transitar sense que ningú hi posi impediments. Parla del patrimoni material dels camins i del cultural al seu voltant. N’hi ha de propietat pública (expropiacions) i de propietat privada amb ús públic: la usucapió, quan l’Administració adquireix un camí privat sotmès a ús públic, i actua com a propietària de forma manifesta durant un període de vint anys ininterrompudament. Els camins públics normalment formen xarxa i els privats van a parar als camps per a ús del pagès. Esmenta les classes de camins i la seva catalogació en set tipologies. Assumpta Muset, doctora en Història moderna, nascuda a Collbató, va fer una comunicació sobre els camins al monestir de Montserrat. Els quatre grans confluïen dalt el monestir: Collbató, Monistrol, la Pobla de la Guàrdia i Marganell. Els descriu detalladament i explica qui els feia servir: pelegrins i turistes, que van configurar una xarxa d’hostals i ferreries, així com el transport en mules.

L’editor Jordi Suades es va centrar en l’antic romeu de Manresa a Montserrat per Castellgalí. I Sant Pere de Vilamarics. Esmenta el camí ral de Manresa a Esparreguera, la importància estratègica de Castellgalí amb dos camins: un al costat de la riera i un de més interior. Un dels camins va directament de Castell-galí a Montserrat. Remarca l’hostal dels Amigant i una carnisseria a principis del XVII, amb una població dispersa… La historiadora Mireia Vila Cortina va explicar els portals i camins de la vila de Santpedor. Es recolza en els estudis de Josep M. Freixas per explicar l’evolució viària que divideix en tres etapes bàsiques: entre la primera i la segona hi ha la fundació de la parròquia. Els camins es consoliden a la baixa edat mitjana pràcticament fins al segle XIX o començament del XX. Esmenta el camí de Manresa a Castell-nou, un altre de l’època romana cap a Vic, a l’edat mitjana cap a Berga i cap a Cardona i la importància del carrer Transversal al segle XVI. Explica, entre d’altres, els enllaços amb les rutes comercials i els camins rals. El 1860 es fa el camí veïnal fins a Manresa, que no es va aplanar fins al 1930, i el camí transversal de Navarcles a Callús és de la dècada del 1970. L’arqueòloga Raquel Valdenebro es va centrar a «Viure dins la muralla de Manresa», i va fer esment dels portals, els ponts i els camins. L’historiador Jordi Piñero va fer unes consideracions sobre l’antic camí ral de Can Maçana. L’especialista en història econòmica Lluís Virós va generalitzar sobre «La transformació de camins rals en car-reteres». Per tancar l’acte, Jordi Griera va presentar una comunicació sobre «El camí ral de Barcelona a Manresa pel coll de Daví».

Vols venir a aviar el bestiar?

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici proposa que et converteixis en pastor un matí sencer.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici proposa que et converteixis en pastor al llarg de tot un matí. La sortida és prevista per al dissabte 16 de febrer, des de l’Ecomuseu Els Pastors de la Vall d’Àssua de Llessui i et permetrà conèixer els extraordinaris paisatges de la vall tot acompanyant un dels pastors de Llessui, que traurà les ovelles a pasturar. L’activitat t’ensenyarà les tècniques d’aviar el bestiar en època hivernal, quan els animals no s’allunyen massa del poble.

El d’Aigüestortes és l’únic parc nacional de Catalunya. Té un paisatge d’alta muntanya i una gran riquesa de fauna, vegetació i aigua, amb gairebé dos-cents estanys. L’excursió començarà a les 9 del matí i si hi estàs interessats hauràs de fer inscripció prèvia a pnaiguestortes@gencat.cat.