Unes 2.500 ovelles baixen de Castanesa a Alcarràs

Milers d’ovelles han començat la transhumància aquest mes i estan baixant des dels cims del Pirineu fins el pla, malgrat que encara les temperatures són suaus a les comarques de muntanya. Fa uns dies ho va fer un ramat des dels prats d’Aneto en direcció a Montsó travessant pobles com Vilaller, a l’Alta Ribagorça. Unes 2.500 ovelles més han iniciat el seu viatge des de la serra de Sis, a la vall de Castanesa, cap a Alcarràs, travessant canyades històriques.

Per la seua part, ramaders d’Esterri ja reuneixen aquests dies els seus ramats a l’alta muntanya per iniciar el descens als corrals de poblacions del pla. Els municipis per on passen, com és el cas de Vilaller, reclamen que es cuidin i mantinguin les canyades o passos de bestiar com a element històric a protegir.

OvejoAventura: L’experiència única d’acompanyar als últims pastors transhumants

La Mancomunitat de Terres Altes de Sòria, com tots els anys, proposa una de les experiències úniques per a conèixer el món més autèntic i rural. Ser pastor transhumant i guiar a les ovelles en el seu retorn a les comarques pastorals de Terres Altes de Sòria. Tota una OvejoAventura i la millor forma de conèixer l’experiència de la Transhumància, una forma de vida que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial, una activitat mil·lenària que es conserva des de l’època dels celtibers i que aconsegueix el seu major apogeu en l’època de la Mesta.

La ruta que es realitza, una vegada a l’any, guiant a un ramat real de més de 1.000 ovelles transhumants i amb un grup de pastors en actiu, es realitzarà a la fi de juny durant tres dies. I en ella no faltarà la gastronomia pastoral, les exhibicions de esquiles, l’oportunitat de dormir al ras al costat del ramat i participar en activitats relacionades amb el món del pastor i de les ovelles merines, moltes d’elles ja desaparegudes. Aquest any aquesta experiència es realitzarà del 21 al 23 de juny.

Som Transhumants!! Lema amb el què la Mancomunitat de Terres Altes de Sòria i els Ajuntaments de les Aldehuelas, Oncala i Sòria capital volen donar a conèixer aquesta experiència turística, o OvejoAventura, i que en edicions anteriors ha cridat l’atenció de turistes arribats de terres daneses, franceses, o mexicanes… i que segur no deixarà indiferent als viatgers que s’acostin a Sòria.

Les ovelles tornen durant el mes de juny a les comarques de Terres Altes després d’haver passat el cru hivern i la plujosa primavera en terres castellanomanchegas. Un camí de pelegrinatge que realitzen guiades pels pastors, el paper dels quals és fonamental perquè arribin a la seva destinació.

Per a això, s’han preparat diversos paquets turístics, que s’adapten perfectament a qualsevol viatger. El més curiós es diu Pastor Titulado que ofereix la possibilitat de realitzar els 32 quilòmetres entre la ciutat de Sòria i la comarca de Terres Altes en dues etapes de senderisme, passant per la lloma de Numància, els rius Duero i Tera, la Serra de l’Alba, creuar frondosos grevolars, rouredes i pobles d’autèntic sabor pastoral.

I amb l’experiència única de dormir dues nits al ras al costat del ramat d’ovelles i els pastors transhumants i conèixer de primera mà la tradició del món de la transhumància, una professió que lamentablement tendeix a desaparèixer. L’organització ofereix la possibilitat de fer el camí amb el ramat i dormir en cases rurals o allotjaments de la zona.

El diumenge, els turistes, ja experimentats pastors transhumants, seran rebuts amb balls i càntics pastorals al poble com antany feien les dones quan tornaven els homes amb els seus ramats, després de passar els mesos del cru hivern en terres càlides de La Manxa, Andalusia o Extremadura.

Després de l’arribada es podrà gaudir de grans exhibicions de tradicions lligades a la transhumància com el esquileo, el comptatge de les ovelles, marques a les ovelles nascudes en l’hivern, degustació de molles, demostració de caldereta, etc.

Sense oblidar-nos del formatge d’ovella i embotits de les Terres Altes sorianes, molt típics i valorats en la zona.

Andalusia permetrà el pasturatge en superfície de guaret d’interès ecològic per al Pagament Verd de la PAC aquest 2019

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia permetrà el pasturatge en la superfície de guaret declarada com a superfície d’interès ecològic per al Pagament Verd (Greening) sobre la base de la possibilitat que va obrir la Comissió Europea mitjançant Decisió d’Execució (UE) 2019/1389, de 4 de setembre de 2019, en la qual s’accepta amb caràcter excepcional que els ramaders utilitzin aquestes terres per a alimentació del bestiar o sega.

Aquesta mesura extraordinària, que afecta a tot el territori andalús, respon a la falta de pastures, les altes temperatures registrades en els últims mesos i la falta de precipitacions, unes condicions climàtiques adverses que han portat com a conseqüència uns sobre costos addicionals per a l’alimentació del bestiar.

Cal recordar que, a més d’aquesta mesura de pasturatge en superfície de guaret, la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia publica el passat dia 13 d’agost en el BOJA l’autorització per a l’ús de pinsos i farratges convencionals per a alimentar de forma addicional al bestiar ecològic, una mesura excepcional i temporal a causa també de l’efecte de la sequera.

Amb aquest mateix objectiu d’intentar pal·liar les dificultats per les quals travessa el sector a causa d’aquestes circumstàncies adverses, la bestreta de les ajudes directes de la PAC de 2019 podrà aconseguir fins al 70%.

Perquè els productors es beneficiïn d’aquest augment del 20% respecte a l’avançament del 50% que estava inicialment previst en el Reglament 1306/2013, és imprescindible que hagin finalitzat els corresponents controls administratius i sobre el terreny que són necessaris realitzar amb anterioritat al pagament de l’ajuda.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible, Carmen Crespo, ha manifestat que la Conselleria està treballant perquè els pagaments arribin al sector en els terminis establerts. Es preveu que podran aprofitar aquesta mesura aproximadament uns 215.000 beneficiaris.

Un miler d’ovelles creua Sòria durant la festa de la transhumància

El ramat és propietat d’Eduardo del Rincón, sorià dels Camps, que arriba des de Ciudad Real.

Un any més han arribat un miler d’ovelles a l’estació del Cañuelo a Sòria i com és tradició han creuat la capital soriana. Així s’ha iniciat un any més aquesta festa de la transhumància, que forma part important de la història d’aquesta província, en una iniciativa promoguda per la Mancomunitat de Terres Altes i els ajuntaments de Oncala i Las Aldehuelas.

De marcat caràcter reivindicatiu de la tradició i també turístic, que en aquesta ocasió té com a parada i fonda Els Camps. El recorregut començava en la mateixa estació de tren del Cañuelo, on arribaven les ovelles procedents de Brazatortas (Ciudad Real).

El ramat és propietat d’Eduardo del Rincón, sorià dels Camps resident a la província de Ciudad Real, i un dels mantenidors d’aquesta tradició, de forma alterna amb un altre ramat dels germans Basilio, José María i Ricardo Pérez, de Navabellida (Oncala).

Són tres etapes d’un recorregut que endinsa als participants en un ofici antic i sacrificat, el del pastor transhumant. En la primera conclou en l’alt del Zarranzano, després d’una parada en Garray, on es menja, i continuar per la vall del riu Tera fins al Zarranzano, on es fa nit.

La segona etapa, el dissabte 22, prossegueix per la canyada real cap a Galliner en direcció cap a Garagüeta fins a coronar la serra de l’Alba, on es passa la segona nit. «El diumenge les ovelles i els pastors fa la seva entrada al poble com antigament, i allí té lloc el comptatge i la separació, alguna cosa que en aquest cas no és necessari perquè són totes propietat d’un mateix pastor».

Igual que en edicions anteriors, la mancomunitat posa a la disposició dels interessats –a través de l’agència Soria Vacances– la possibilitat de participar en aquesta experiència. Els participants poden fer en diferents opcions, en circuits d’un, dos i tres dies. La iniciativa atrapa a mig centenar de persones, de diversos punts del país, especialment de la zona nord, i també de l’estranger.

Els Camps rebrà durant tot el diumenge un ampli programa d’activitats, amb mercat transhumant, elaboració de pa en el forn comunal i altres relacionades amb les exhibicions pastorils.

La Mancomunitat de Terres Altes, juntament amb els ajuntaments citats, injecten en aquesta activitat una mica més de 14.000 euros.

El moviment transhumant fa creuar la ciutat de Còrdova a 1.800 ovelles merines

Com cada estiu Les Albaidas travessa Córdoba a la recerca de la campanya cordovesa per a passar l’estiu

Com és habitual a principis del mes de juliol, la ramaderia Les Albaidas realitza la seva transhumància per la cerca de les pastures a la campanya cordovesa. Un ramat de 1.800 ovelles merines va començar el seu recorregut per la ciutat, entrant per Turruñuelos, Glorieta María de Maeztu; passant per Parc Figueroa, Open Sorra, Puente d’Andalusia , fins arribar al Polígon de la Torrecilla.

Felipe Molina, el responsable de la Ramaderia Les Albaidas, assegura que “la ramaderia extensiva tradicional manté viva l’ancestral transhumància, la qual millora el benestar animal, crea corredors de biodiversitat entre zones de pastures i evita incendis”.

A la campanya, prop de Guadalcázar romandran fins a finals de setembre, aprofitant rostollades de blat, cigrons, faves, gira-sol i quinoa.

 

Un estudi de la UVic identificarà les estratègies d’adaptació al canvi climàtic de la ramaderia extensiva

El projecte el duen a terme investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris amb el suport de la Fundación Biodiversidad

(Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.)

 

Investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC han posat en marxa un projecte per identificar com s’adapten al canvi climàtic les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva a l’Estat espanyol. La iniciativa la duen a terme la directora de la Càtedra, Marta Rivera, i els investigadors Marina Di Masso, Elisa Oteros i Feliu López, així com Elsa Valera, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA). El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, actuar davant el canvi climàtic i impulsar l’economia verda.

L’estudi parteix de l’evidència que la ramaderia extensiva al Mediterrani és “un sector marginalitzat, sovint titllat d’obsolet, que veu la seva viabilitat molt amenaçada, però que alhora mostra una gran capacitat d’adaptació”, segons explica Marta Rivera. Un exemple en seria la utilització de recursos que d’una altra manera no es farien servir, com ara les zones de pastura de muntanya que, en paraules de Feliu López, “contribueixen a la conservació del paisatge, la seva biodiversitat i la identitat cultural, i ajuden a controlar els incendis forestals, regular els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl”. També n’és una mostra la generació de “productes alimentaris locals amb tradició cultural, de gran qualitat i més saludables, que cada cop són més apreciats”. Per exemple, apunta López, “cada cop hi ha més evidències que apunten que la carn d’animals de pastura és més cardiosaludable”.

Mirada social en un context de canvi global

Els investigadors treballaran fins al juny de 2019 per aprofundir l’anàlisi d’aquestes i d’altres estratègies d’adaptació al canvi que, segons López, “es basen en el coneixement tradicional” dels ramaders i les ramaderes extensius. L’estudi aportarà una mirada social a la realitat d’aquest col·lectiu en un context de canvi global i identificarà les principals forces de canvi d’aquest sector a tot l’Estat, amb especial atenció a la zona del Mediterrani on, segons indica Rivera, “les projeccions de canvi climàtic són molt preocupants”.

La base de l’estudi seran les entrevistes que es faran a informants clau de tot Espanya, com ara tècnics d’associacions ramaderes i de l’administració pública, així com als mateixos ramaders i ramaderes. L’anàlisi d’aquestes entrevistes juntament amb una revisió de la bibliografia prèvia permetran obtenir unes conclusions que es presentaran en el marc d’unes jornades organitzades en el marc del projecte per l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic.

 

El parc de Montserrat tindrà pastora

Una jove terrassenca menarà un ramat d’ovelles en una finca de 300 ha dins dels projectes agraris i de protecció del massís

Diu que ha heretat la seva vocació de l’avi i del pare, que sempre van tenir ramats, tot i que més aviat petits i per a autoconsum. Ara, però, Míriam Ramírez vol fer del pasturatge el seu futur professional, el seu modus de vida. No es pot dir que sigui un cas excepcional, però la particularitat d’aquesta terrassenca de 26 anys és que, si res no ho canvia, es convertirà en la primera pastora del massís de Montserrat.

De fet, ja està exercint, tot i que en fase d’aprenentatge i en procés de consolidar-se. Rodríguez es convertirà en una baula més del projecte que hi ha engegat a l’entorn del parc natural montserratí, d’acord amb els propietaris forestals per aconseguir establir-hi explotacions rendibles de pastura i, alhora, aconseguir que amb la seva activitat es creïn barreres protectores contra els incendis.

Ara fa un temps, el pare de Míriam Ramírez va començar a menar un ramat d’una cinquatena d’ovelles d’una finca de Ramon Soler, de la formatgeria Cal Pujolet de Marganell. Explica que «entre els dos em van donar l’oportunitat d’anar aprenent a fer jo de pastora i d’anar-me endinsant en aquesta activitat».

Amb el seu pare i aquest ramat ha anat fent la pràctica sobre el terreny «i cada vegada m’ha agradat més», afirma. Una formació pràctica que ha compaginat amb uns estudis d’auxiliar de ramaderia que ha cursat on-line, alhora que ajudava el seu pare amb el ramat.

Ara, gràcies a un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat, podrà fer realitat el seu somni i tindrà l’oportunitat de viure en una masia –que estava en ruïnes i que s’està rehabilitant- als peus de Montserrat i un ramat que aspira que pugui arribar a ser d’unes 400 ovelles. El seu cas ha estat possible gràcies a un acord amb els propietaris de la finca que permetrà assolir dos objectius: dinamitzar el territori i prevenir incendis, ja que el seu ramat ajudarà a conservar net el bosc.

El ramat de Míriam Ramírez pasturarà per una finca de 300 hectàrees i ajudarà a mantenir net el sotabosc, i evitar així l’elevat risc d’incendi d’aquesta zona. La llet de les seves ovelles es portarà a la formatgeria Cal Pujolet, de Marganell, un dels principals productors de la zona. El seu propietari, Ramon Soler, s’ha mostrat satisfet amb la iniciativa, ja que li permet fer una economia de KM0, «que el consumidor valora». El valor essencial del projecte és que té aprofitaments diversos, ja que tant genera activitat econòmica com ajuda a crear franges de protecció, ja que els ramats són els grans netejadors del sotabosc.

Per poder tirar endavant la iniciativa que farà del pasturatge l’ofici de Míriam Ramírez, també s’han incorporat al projecte Espai Test, un programa que té com a finalitat principal promoure el relleu generacional en les activitats agrícoles i ramaderes. Engloba finques condicionades per tal d’incentivar projectes agrícoles o ramaders en un entorn segur i facilitar la incorporació progressiva de persones noves al camp.

Rodríguez explica que en el seu cas portarà un ramat d’ovelles per l’aprofitament que se’n farà de la seva llet, i també perquè «són més dòcils, més fàcils de portar. La cabra és més punyetera». Ara l’esperen uns mesos en què tots els elements s’han d’anar completant i ajuntant: la seva formació, les obres de rehabilitació del mas on preveu traslladar-se amb la seva família i el creixement progressiu del que serà el seu ramat. «Ara tinc clar que això és al que em vull dedicar. Vull poder viure’n». Mentrestant, segueix el seu aprenentatge al costat del seu pare, agafant confiança amb les ovelles i amb el gos, de qui diu que «encara falta pulir en alguns aspectes, però que treballa molt bé».

 

El discórrer i el discurs de les vies pecuàries

La gran xarxa de les vies pecuàries espanyoles constitueix un extens, ric i divers entramat que serpenteja de Nord a Sud pel territori de la Península. Els pastors, conduint els seus ramats, a la primavera es desplaçaven per canyades, cordills i corriols, cap a les pastures d’estiu, a les serres del nord, tornant a la tardor cap el Sud, a la recerca d’hivernacles.

La decadència de la ramaderia, la dissolució de la Meseta, l’aparició del ferrocarril primer i de l’automòbil després, la profunda modificació dels usos tradicionals a causa dels models de desenvolupament potenciats pel nostre país a partir dels anys seixanta, entre altres, han estat factors determinants de la deterioració galopant d’aquesta relíquia històrica que, conservada durant molts segles, avui està greument amenaçada.

La salvaguarda de la xarxa de vies pecuàries passa necessàriament per l’aplicació de la Llei de Vies Pecuàries aprovada pel Consell de Ministres l’any 1995, acordada bàsicament amb els governs autònoms i les entitats locals, i redactada amb criteris conservadors que contemplaven la reconstrucció i la reutilització de la xarxa, mitjançant la definició de nous usos, compatibles amb els prioritaris de facilitar i potenciar el trànsit ramader i les comunicacions agràries, però que també responen a les actuals necessitats que reclamen els ciutadans.

El gran interès i preocupació que vénen demostrant per les vies pecuàries i el seu futur els investigadors i especialistes, la pressió de les associacions ecologistes i de defensa del patrimoni, així com la receptivitat dels responsables de les institucions, tant de l’Estat, autonòmiques i locals, com de les europees, ens fan concebre esperances que la demanda de tants estaments generi en breu el marc legal que, recolzat per una decidida voluntat política de fer-ho complir i potenciat per una mobilització social activa, posi en valor aquest patrimoni únic que estem obligats a conservar per a ús i gaudi de les generacions esdevenidores.

 

Miner d’Espinelves, envellit en una mina, millor formatge artesà de l’any

La formatgeria Cal Músic, de Navàs, s’emporta quatre premis amb només un any de vida

Un formatge elaborat amb llet crua de cabra i envellit en una mina és el millor formatge artesà del 2019. És el Miner d’Espinelves, fet per Oriol Brugués, que s’ha imposat al Lactium, la mostra de formatges catalans.

El Miner és un formatge de pasta semicuita d’escorça natural i sense cap additiu. També s’ha imposat a la categoria tomes de cabra.

La història del Miner és també la història de l’Oriol Brugués, que, quan va començar el 2010, era el formatger més jove de Catalunya. Fa nou anys va començar amb 30 cabres a Espinelves i ara en té 120. El formatge s’envelleix durant sis mesos a la mina abandonada de barita d’aquest pobe d’Osona.

Quatre premís per una formatgeria novella

Al Lactium s’entreguen 14 premis en les diferents categories. La sorpresa aquest any l’ha donat Cal Músic, una formatgeria de Navàs, al Bages, que fa només un any que fa formatges. Era el primer cop quer participava al concurs i s’ha endut quatre premis amb els seus Tou de Mujal, Tol de Mujal cabra, Tupí i Gran Músic cabra.

El formatge de Cal Músic també ha estat un dels finalistes i ha optat al premi al millor formatge de l’any.
La llista de tots els guanyadors

Mató i brossats – Recuit de drap de Mas Marcè
IGP Formatge de la Garrotxa – Sant Gil d’Albiol
Tomes de vaca – Vaca de pastura d’Ubach formatges
Tomes de cabra – Miner d’Espinelves
Tomes de cabra – Accèssit. Cabra 349. Ubach formatge
Serrat i formatges de pasta dura d’ovella – Cofat de La Xiquella
Pasta tova de vaca i bufala – Tou de Mujal de Cal Músic
Pasta tova de cabra – Tou de Mujal cabra de Cal Músic
Pasta tova d’ovella – Trébol de Mas d’Eroles
Pasta ácida de vaca i búfala – Fermió de La Balda
Pasta àcida de cabra i ovella – Bunch de Le Bolut
Pasta cuita – Accèssit El Carrat de Mas Marcè
Blaus – Blau de Jutglar
Tupí – Tupí de Cal Músic
Tendència: Formatges de pasta cuita – Gran Músic cabra de Cal Músic

Millor formatge de Catalunya – Miner d’Espinelves

200 formatges i 40 formatgeries

Lactium s’ha celebat per tercer any consecutiu al parc Jaume Balmes de Vic amb més de 200 formatges i 40 formatgeries. A part d’elegir el millor formatge de l’any, els participants a la fira han pogut degustar tota mena de formatges i participar en una vintena d’activitats relacionades amb la cultura i el tast.

És el mercat de formatges més gran de Catalunya. El 2018, unes 13.000 persones es van acostar a la fira, segons l’organització. Enguany, la formatgeria convidada ha estat la Quesería Jaramera de Torremocha de Jarama, a Madrid.