Nou pas per a la recuperació de la Ruta de la Transhumància Cunit-Sta Coloma de Queralt

L’objectiu és crear un catàleg amb el contingut patrimonial i de serveis dels municipis i oferir la Ruta com a nou atractiu turístic

El passsat dimarts 26 de novembre, va tenir lloc una nova reunió entre els municipis del Penedès per on passa la ruta Cunit-Sta Coloma de Queralt. Un projecte que ha partit de Cunit i del qual en Jaume Casañas, regidor de Turisme i Patrimoni, ressalta “que volem rememorar la història en els nostres dies i que ens uneixi un vincle que va existir i que van viure els nostres avantpassats. Amb aquesta nova trobada entre els municipi de la Vegueria Penedès vam donar un pas més per a crear un nou producte turístic amb els actius de cada localitat“.

Els municipis de St Jaume dels Domenys, Arboç, La Bisbal del Penedès, Torrelles de Foix, Castellví de la Marca, Castellet i la Gornal i Cunit, van estar d’acord en recopilar tota la informació patrimonial i turística (tasca que es realitzarà a Cunit amb la incorporació d’un jove procedent del programa de pràctiques en la darrera convocatòria de 2019) i també amb el suport d’una estudiant de la Universitat Rovira i Virgili.

L’objectiu és crear un catàleg amb tot el contingut patrimonial dels municipis i oferir la Ruta com a nou atractiu turístic afegint serveis com allotjaments, restaurants, elements patrimonials, etc.

En les properes reunions es concretaran aspectes com la senyalització de tota la Ruta passant per tots els municipis.

La recuperació de la Ruta de la Transhumància

Cunit compta amb un carrer anomenat Carrerada de Santa Coloma, nom que rep la via ancestral de transhumància que, des del Pirineu, empraven a l’hivern els grans ramats en recerca de les pastures de les terres baixes a resguard de la neu i del fred.

Santa Coloma de Queralt (Baix Segarra) era el punt on convergien algunes d’aquestes velles rutes, procedents de diferents llocs del país, quan ja encaraven plegades el camí vers el Pirineu. Una d’aquestes vies acabava – o començava – a Cunit i la tradició ha mantingut el testimoni a través de molts segles.

Des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de Cunit es treballa en la recuperació i difusió d’aquesta ruta de transhumància que posa en valor els recursos naturals, agrícoles, culturals i paisatgístic del territori que travessa.

Per a donar a conèixer aquesta ruta, a l’estiu es va col·locar un cartell al km 0, al passeig marítim amb carrerada Santa Coloma, on s’explica i es pot veure el recorregut de la ruta.

Protegint les vies pecuàries

La Junta actualitza la classificació de les canyades, cordills, bugades i descansaderos de Moradillo de Rosegui i Gumiel de Mercat

La Junta de Castella i Lleó redefineix els límits de les vies pecuàries que travessen Gumiel de Mercat i Moradillo de Rosegui. El Butlletí Oficial de Castella i Lleó publica aquest dilluns l’ordre per la qual s’aprova la classificació de les vies pecuàries d’aquest últim terme municipal, que compta amb un total de set. Són la les canyades reals de Merines i de Redreja, el cordill de Aldehorno, la canyada de Blancares i els descansaderos del Cotorrazo, el Frial i el Quejigar. Les més importants són les dues primeres, que gaudeixen de consideració de canyada real. La de Merines té una amplària de 75’22 metres i una longitud aproximada de 7’9 quilòmetres. La de Redreja és una mica més curta i no arriba als cinc quilòmetres.

Aquesta delimitació duta a terme per Conselleria de Foment i Medi Ambient, que compta amb un mapa actualitzat d’aquestes vies, es fa per a protegir-les de possibles invasions de terrenys agrícoles confrontants. L’alcalde de Moradillo assegura que aquesta localitat és molt respectuosa en aquest aspecte, encara que no està de més aquesta mesura en una localitat que fa bon ús d’aquestes sendes en comptar amb diversos ramats que circulen per elles. “En Moradillo som totalment conscients de les vies pecuàries que tenim i a més puc dir que encara avui hi ha uns quatre ramats d’ovelles que pasturen i això ens fa recordar que les canyades estan per a alguna cosa i que tenen una real importància per al bestiar”, comenta Javier Arroyo.

No fa una setmana, el dimecres 23 d’octubre, que la Junta va publicar una altra ordre d’aquest tipus, en aquest cas referida a les vies pecuàries de Gumiel de Mercat. En aquest cas són sis les que estan classificades com a tal, totes elles amb la consideració de bugada. Són les de Valdeherreros, Beltrán, Carronda, Vegancha, El Carrer i la de la Horra a Aranda de Duero. Aquesta última és la més llarga, amb una longitud de 7.920 metres, però les més amples són les de Beltán i Carrondas, que mesuren legalment 15 metres.

Transhumància contra el canvi climàtic

Els germans Card, de Vega del Codorno, i Gratiniano Usero, de les Pletes, són els dos únics pastors de la província a fer el corriol

Cordills, canyades, corriols… Totes les vies pecuàries cobren protagonisme aquests dies amb la transhumància de bestiars de les deveses d’estiu a les d’hivern a la recerca de pastures fresques. Una activitat mil·lenària que forma part de la història i la vida dels nostres pobles, que lluny de perdre actualitat cobra total vigència davant la situació de ‘emergència climàtica’ en la qual ens trobem.

I és que, per la seva gran capacitat ecològica, aprofitament de recursos, conservació de la biodiversitat, prevenció contra incendis i reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, aquesta pràctica de pasturatge sostenible “és fonamental” en la lluita contra el canvi climàtic.

Així ho posa de manifest el delegat provincial de Desenvolupament Sostenible, Rodrigo Molina, que aquesta setmana sortia a la trobada dels ramats conquenses que travessen la Canyada Real de Rodrigo Ardaz per a seguir per la dels Dolls o la Canyada Conquense i la Soriana Oriental que els portarà a les seves destinacions en Sierra Morena o a la Vall de Alcudia, un patrimoni únic en el món que “si no és pels pastors ja hauria desaparegut”, emfatitza Rodrigo Molina.

El delegat provincial destaca que per a facilitar la tasca de la migració d’animals, des de la Conselleria s’estan escometent actuacions d’amollonament i partió de les vies pecuàries; a més d’agilitar els tràmits administratius, com per exemple s’ha fet aquest any a Conca amb el permís per a fer foc. Molina recorda que en aquesta època està permès però és necessari que es comuniqui a l’administració; d’aquesta forma s’evita aquest continu tràmit i no sols en el tram de Conca sinó també el pas de la Canyada per Ciudad Real.

El pas dels animals netegen el terreny i ajuden a prevenir els incendis

“A la província tenim 686 vies pecuària entre canyades, cordills, corriols, bugades, etc… que procedeixen totes de la Mesta. Això suposa 2.584 quilòmetres amb 9.406 hectàrea de corredor ecològic sol a la província de Conca. Un patrimoni que és important mantenir per la seva gran contribució al medi ambient”, assenyala Rodrigo Molina, qui defensa l’ús públic d’aquests espais per al desenvolupament de més activitats, com són per exemple les que van lligades a un turisme sostenible.

Però sobretot defensa el pasturatge itinerant que durant dues vegades a l’any porta a milers d’ovelles a pasturar al llarg de centenars de quilòmetres, deixant net la muntanya.

“El pas dels animals netegen el terreny i ajuda a prevenir incendis forestals. És la forma més ecològica de lluitar contra el foc, amb la qual cosa complim els objectius agenda 2030 en la lluita contra el canvi climàtic”, postil·la el delegat provincial , que en aquest punt destaca que segons revela l’estudi que ha realitzat en l’Alt Tajo la Conselleria de Desenvolupament Sostenible del Govern regional, els arbres són importants embornals de carboni. De fet, destaca que el CO2 que retenen les muntanyes del parc a l’any és equiparable a les emissions de més de 50.000 persones.

Però a més, compte que cada hectàrea de pasturatge pot acumular fins a 10 tones de carboni atmosfèric, per la qual cosa, sens dubte, la transhumància “és una potent eina de lluita contra l’escalfament global”, a més de salvaguardar el patrimoni sociocultural que durant segles ha vertebrat territoris. El problema, diu, és el relleu generacional.

Ho saben bé pastors com els germans Card, de Vega del Codorno, o Gratiniano Usero, de les Pletes, els únics ramaders de la província a fer aquest any el corriol. Tots dos recorren a peu els més de 400 quilòmetres que els separen de la Vall de Alcudia, a Ciudad Real, i de la Carolina, a Jaén, respectivament. La situació, diuen, és cada vegada més complicada. Sobretot per la falta de pastors.

“Aquests anys de darrere l’Associació Transhumància i Naturalesa ens proporcionava pastors però ara han decidit comprar bestiar per a mantenir la transhumància i reivindicar les canyades reals com a patrimoni de tots, que està molt bé, però els que no podrem aguantar som els ramaders tradicionals”, assenyala Manuel Cardo, qui lamenta que, al costat de “la duresa de la professió, les despeses, les poques ajudes i el mal estat que té el corriol en molts trams”, fa que la transhumància acabi per desaparèixer. “Per a mi és probablement l’últim any”, assenyala.

Al costat del seu germà Antonio, que s’ocupa de la intendència, Manuel condueix el bestiar amb l’ajuda de la seva filla Claudia, una de les poques dones a fer el corriol. El camp i els animals l’atreuen, però no és la professió a la qual es vol dedicar. Va fer un modulo de màrqueting i comerç però no ha trobat treball en el seu ram i després d’algunes ocupacions eventuals, aquest any ha tornat a sumar-se a l’expedició per a ajudar a conduir fins a la finca ‘El Canyar’, en Mestanza, a les 1.600 caps d’oví que conformen el ramat dels Card

RELLEU GENERACIONAL

Segons baixés l’Associació Transhumancia i Naturalesa, la transhumància a Espanya pot generar 5.000 llocs de treball directes per a joves ramaders, a més d’altres relacionats amb el sector i amb els serveis ambientals, però la veritat és que, almenys a la província, són pocs els que s’incorporen.

“En les Pletes hem passat de 9.000 a poc més de 1.500 ovelles en l’última dècada. S’han venut moltes en els últims anys i si això segueix així la transhumància acabarà despareciendo”, assenyala Diego, un voluntari que aprofita les seves vacances per a acompanyar l’expedició de Gratiniano Usero.

Ell mateix és un dels quals va decidir vendre el bestiar i dedicar-se a una altra professió, si escau també lligada al medi ambient a través de l’empresa pública de gestió ambiental, Geacam. Confessa que el pasturatge “sempre m’ha tirat” però reconeix que les condicions “no són bones” i, al seu judici, a més de més consciència per la cura patrimonial “hauria d’haver-hi més ajudes per a incentivar als joves.

Aquest és el tercer any que Diego fa part del camí amb els Usero, que igual que els seus veïns de les Pletes empraran una mica més de 20 dies a recórrer el corriol. “Ho faig perquè m’agrada el bestiar però també com a manera de reivindicar el corriol com a espai públic per a ús de la gent. Al costat d’ell s’han sumat aquest any altres quatre voluntaris, amics de la família que han volgut realitzar les primeres etapes. Això sí, només han estat dos dies. A partir d’ara, el camí serà més dur.

“Ens quedem dues persones amb les ovelles, i el meu pare que s’ocupa del hato”, diu Rubén, el fill de Gratiniano, que en aquest cas sí ha decidit prendre el relleu i seguir la tradició familiar. “No és fàcil. Tenim moltes traves, molta burocràcia i poques ajudes però és una sortida i a vegades no queda més remei”, diu.

L’expedició en aquest cas la completa una egua i quatre gossos, dos mastins i quatre careas per a conduir les 1.371 ovelles que porten els Usero. Fins a Socuéllamos faran el corriol amb els germans Card, en aquesta ocasió per Belmontejo i Mota del Altarejos. Després, cadascun prendrà el seu camí per a dirigir-se a les seves deveses d’hivern.

Cada ovella trasllada diàriament unes 5.000 llavors i adoba el terreny en el seu recorregut

Aquest any, el temps ha acompanyat la sortida. Les pluges dels últims dies, encara que incòmodes per al pastor, són una benedicció. “Els animals tenen herba fresca. I això, diu Manuel Cardo, a més de garantir l’aliment“ens lleva un gran problema, com és l’aigua: Hi ha pocs abeuradors en el camí, i aquests anys de sequera l’hem passat malament, però menjant herba verda ja tenen part de l’aigua que necessiten, la resta amb algun toll ens val”, afegeix Manuel, que en aquest sentit defensa també l’ús sostenible de les pastures transhumants.

Un dels problemes històrics dels quals es queixen és l’estat de les vies pecuàries. “el que volem és que, a més de millorar alguns punts que són intransitables, com el gual de Fresneda, és que es faci una partió en condicions per a retornar l’amplària que han anat llevat els agricultors a la canyada a la província”, diu Gratiniano, qui incideix en la necessitat que les autoritats prenguin cartes en l’assumpte.

“El que no pot ser és que hi hagi punts, com en Belmontejo on dels 75 metres originals ens quedin poc més de 10, i perquè han de passar els tractors, que si no desapareix”, afegeix Manuel Cardo, qui incideix en què “per un carril” els animals no poden menjar ni beure “si no se surten és inviable el trasllat del bestiar”.

“Això cada dia va pitjor i en el camí hi ha cada dia més traves”, lamenta Gratiniano qui adverteix del problema que suposa la desaparició de les vies pecuàries per al manteniment de la diversitat, per la qual cosa, a més de demanar més ajuda a l’administració, fa una anomenada a la col·laboració dels agricultors.

“Nosaltres anem sembrant al llarg del camí, on l’ovella deixa els seus excrements surt una flor. El que no poden fer és envair-nos amb les sembres i a més, en alguns casos, fumigar fins al corriol”, postil·la Usero, qui incideix en la funció vital de la migració de bestiar en el transport i dispersió de llavors.

Segons les dades de l’Associació de Transhumància i Naturalesza cada ovella trasllada diàriament unes 5.000 llavors i adoba el terreny amb més de tres quilos de fem al llarg dels aproximadament 20 o 25 quilòmetres diaris en els quals es reparteixen les etapes.

La Festa de la Transhumància

L’Ajuntament de Madrid torna a organitzar la Festa de la Transhumància en la seva edició XXVI. Els ramats d’ovelles realitzen tot el seu viatge a peu des de Lleó per les canyades reals fins a la ciutat, una pràctica ramadera que l’any passat va celebrar el 25 aniversari de la seva recuperació.

El ramat, que arriba des de Pics d’Europa (Lleó), consta d’unes 2000 ovelles merines i 100 cabres retintas dirigides pel mayoral Sr. Juan Miguel Díaz. La seva primera destinació en els dies anteriors és el Centre d’Educació Ambiental de Casa de Camp.

El dissabte és un dia ple d’activitats abans de la gran celebració del diumenge. En la Galeria de Cristall (Palacio de Cibeles) s’organitza un mercat de productors amb tastos de mels i vins; debats i xerrades sobre models de consum, pa artesà o les dones i el desafiament del rural; tallers per a tots els públics des de afieltrado amb aigua, jotes manxegues o ocells i transhumància; música, ball i conta contes.
L’espectacular pas de les ovelles
La jornada principal és el diumenge i comença a les 10.30 h amb la sortida del ramat des de la Casa de Camp cap al Carrer Major (per la Costa de la Vega), Porta del Sol i Plaza de la Cibeles, (i retorn pel mateix recorregut) on se celebra l’acte institucional i benvinguda amb la renovació de la Concòrdia de 1418 i l’acte de pagament dels maravedisos amb la presència de les autoritats municipals. Un dia en què els tallers, tastos i música continuen.

Aquesta festa es va iniciar l’any 1994 per a contribuir al fet que les Corts Generals aprovessin la nova Llei de Vies Pecuàries, reconeixent les canyades, cordills i corriols com a béns de domini públic i un patrimoni únic en el món. Està organitzada per l’Associació Transhumància i Naturalesa i col·laboren l’Associació Consell de la Mesta, Fundació MAVA, Ajuntament de Madrid i Fundació WWF/ Adena España.

 

Ovelles i cabres amb GPS? La Transhumància BIG DATA defineix els camins per als pastors del demà

Més de 3.000 ovelles iniciaran la seva marxa cap a les pastures d’hivern des de Terol fins a Jaén, en un recorregut que serà monitoritzat per primera vegada gràcies a la tecnologia GPS, Internet of things (IoT) i big data. Alguns dels animals que la realitzaran portaran dispositius amb sensors per a monitoritzar-los, un model amb el qual ja s’experimenta a Aragó.

Els organitzadors d’aquesta ruta per al pasturatge podran saber des del seu mòbil gràcies al GPS on se situen els animals, a través d’uns collarets que porten dispositius amb sensors que serveixen per a controlar en tot moment on està el bestiar i com està. D’aquesta manera, es pot saber en temps real la ubicació dels mateixos i el tipus de pasturatge que realitzen. Els animals faran un recorregut d’uns 500 quilòmetres.

Buscar l’aprofitament dels recursos naturals allà on estiguin i el major benestar animal per a les ovelles i cabres. Aquesta filosofia de vida és la raó de ser de la Transhumància. El costum de recórrer centenars de quilòmetres caminant amb els ramats per a la seva millor alimentació i qualitat de vida ha generat un patrimoni de milers de quilòmetres de vies pecuàries, les Canyades Reals.

A Espanya existeixen al voltant de 125.000 quilòmetres de canyades reals, algunes d’elles sense cobertura mòbil. La tecnologia i la cobertura del mòbil ajudarien a recuperar aquest model de moviment pecuari posat que molts d’aquests camins són desconeguts per als nous pastors. Així mateix, aquest tipus de serveis tecnològics milloren la gestió ramadera en aquesta mena de maneig tan complex.

L’Organització Interprofessional Agroalimentària de l’Oví i Caprí, INTEROVIC, la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, Associació Transhumància i Naturalesa i l’empresa espanyola tecnològica Digitanimal han col·laborat per a fer possible aquest esdeveniment que constitueix un exemple de digitalització en ramaderia que acostarà aquest tipus de pasturatge a les noves generacions.

La Facultat de Veterinària de Saragossa ha vingut desenvolupant en els últims una activitat docent innovadora que ha fet possible l’acostament d’estudiants a la transhumància ovina. Aquesta activitat s’ha dut a terme acompanyant durant 24 dies, el mes de novembre, a un ramat de 3.000 ovelles de la raça Merina varietat Montes Universals, conduït per tres pastors, des de la localitat de Guadalaviar a la província de Terol fins a Viches a Jaén.

En l’experiència, al llarg de la travessia, participen cada any un total de 32 alumnes repartits en quatre períodes de sis dies cadascun (8 alumnes per torn més dos professors). En el corriol, a més de les tasques que van sorgint, al final el dia, es realitza una tertúlia-discussió sobre diferents qüestions que es plantegen amb la finalitat de generar inquietuds en diferents aspectes de l’activitat ramadera.

Després de diversos anys en marxa, aquest projecte GPS ha suposat per als nostres estudiants un contacte directe amb el sector, els ha permès viure en primera persona la problemàtica i la complexitat que suposa la transhumància, conèixer el mitjà i les condicions en què es desembolica aquesta activitat i la posada en pràctica dels coneixements teòric-pràctics adquirits en la Facultat sobre patologia i terapèutica, pasticultura, maneig i comportament ovins, etc.

La col·locació de dispositius GPS en les ovelles i cabres que formen el ramat permetrà documentar el recorregut gràcies al seguiment del camí realitzat durant la Transhumància. D’aquesta forma, un coneixement que s’ha transmès de pares a fills ara estarà a l’abast dels pastors que utilitzen les noves tecnologies a l’hora de realitzar el seu recorregut transhumant.

Mes de 3.000 ovelles seran les encarregades de documentar digitalment un recorregut que es realitza durant segles, però que el desús i la falta de manteniment estan condemnant a l’oblit. La falta de coneixement de les Canyades Reals és la causant que, en l’actualitat, sobre elles s’hagin construït des d’abocadors fins a camps de golf.

Unes 2.500 ovelles baixen de Castanesa a Alcarràs

Milers d’ovelles han començat la transhumància aquest mes i estan baixant des dels cims del Pirineu fins el pla, malgrat que encara les temperatures són suaus a les comarques de muntanya. Fa uns dies ho va fer un ramat des dels prats d’Aneto en direcció a Montsó travessant pobles com Vilaller, a l’Alta Ribagorça. Unes 2.500 ovelles més han iniciat el seu viatge des de la serra de Sis, a la vall de Castanesa, cap a Alcarràs, travessant canyades històriques.

Per la seua part, ramaders d’Esterri ja reuneixen aquests dies els seus ramats a l’alta muntanya per iniciar el descens als corrals de poblacions del pla. Els municipis per on passen, com és el cas de Vilaller, reclamen que es cuidin i mantinguin les canyades o passos de bestiar com a element històric a protegir.

OvejoAventura: L’experiència única d’acompanyar als últims pastors transhumants

La Mancomunitat de Terres Altes de Sòria, com tots els anys, proposa una de les experiències úniques per a conèixer el món més autèntic i rural. Ser pastor transhumant i guiar a les ovelles en el seu retorn a les comarques pastorals de Terres Altes de Sòria. Tota una OvejoAventura i la millor forma de conèixer l’experiència de la Transhumància, una forma de vida que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial, una activitat mil·lenària que es conserva des de l’època dels celtibers i que aconsegueix el seu major apogeu en l’època de la Mesta.

La ruta que es realitza, una vegada a l’any, guiant a un ramat real de més de 1.000 ovelles transhumants i amb un grup de pastors en actiu, es realitzarà a la fi de juny durant tres dies. I en ella no faltarà la gastronomia pastoral, les exhibicions de esquiles, l’oportunitat de dormir al ras al costat del ramat i participar en activitats relacionades amb el món del pastor i de les ovelles merines, moltes d’elles ja desaparegudes. Aquest any aquesta experiència es realitzarà del 21 al 23 de juny.

Som Transhumants!! Lema amb el què la Mancomunitat de Terres Altes de Sòria i els Ajuntaments de les Aldehuelas, Oncala i Sòria capital volen donar a conèixer aquesta experiència turística, o OvejoAventura, i que en edicions anteriors ha cridat l’atenció de turistes arribats de terres daneses, franceses, o mexicanes… i que segur no deixarà indiferent als viatgers que s’acostin a Sòria.

Les ovelles tornen durant el mes de juny a les comarques de Terres Altes després d’haver passat el cru hivern i la plujosa primavera en terres castellanomanchegas. Un camí de pelegrinatge que realitzen guiades pels pastors, el paper dels quals és fonamental perquè arribin a la seva destinació.

Per a això, s’han preparat diversos paquets turístics, que s’adapten perfectament a qualsevol viatger. El més curiós es diu Pastor Titulado que ofereix la possibilitat de realitzar els 32 quilòmetres entre la ciutat de Sòria i la comarca de Terres Altes en dues etapes de senderisme, passant per la lloma de Numància, els rius Duero i Tera, la Serra de l’Alba, creuar frondosos grevolars, rouredes i pobles d’autèntic sabor pastoral.

I amb l’experiència única de dormir dues nits al ras al costat del ramat d’ovelles i els pastors transhumants i conèixer de primera mà la tradició del món de la transhumància, una professió que lamentablement tendeix a desaparèixer. L’organització ofereix la possibilitat de fer el camí amb el ramat i dormir en cases rurals o allotjaments de la zona.

El diumenge, els turistes, ja experimentats pastors transhumants, seran rebuts amb balls i càntics pastorals al poble com antany feien les dones quan tornaven els homes amb els seus ramats, després de passar els mesos del cru hivern en terres càlides de La Manxa, Andalusia o Extremadura.

Després de l’arribada es podrà gaudir de grans exhibicions de tradicions lligades a la transhumància com el esquileo, el comptatge de les ovelles, marques a les ovelles nascudes en l’hivern, degustació de molles, demostració de caldereta, etc.

Sense oblidar-nos del formatge d’ovella i embotits de les Terres Altes sorianes, molt típics i valorats en la zona.

Andalusia permetrà el pasturatge en superfície de guaret d’interès ecològic per al Pagament Verd de la PAC aquest 2019

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia permetrà el pasturatge en la superfície de guaret declarada com a superfície d’interès ecològic per al Pagament Verd (Greening) sobre la base de la possibilitat que va obrir la Comissió Europea mitjançant Decisió d’Execució (UE) 2019/1389, de 4 de setembre de 2019, en la qual s’accepta amb caràcter excepcional que els ramaders utilitzin aquestes terres per a alimentació del bestiar o sega.

Aquesta mesura extraordinària, que afecta a tot el territori andalús, respon a la falta de pastures, les altes temperatures registrades en els últims mesos i la falta de precipitacions, unes condicions climàtiques adverses que han portat com a conseqüència uns sobre costos addicionals per a l’alimentació del bestiar.

Cal recordar que, a més d’aquesta mesura de pasturatge en superfície de guaret, la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia publica el passat dia 13 d’agost en el BOJA l’autorització per a l’ús de pinsos i farratges convencionals per a alimentar de forma addicional al bestiar ecològic, una mesura excepcional i temporal a causa també de l’efecte de la sequera.

Amb aquest mateix objectiu d’intentar pal·liar les dificultats per les quals travessa el sector a causa d’aquestes circumstàncies adverses, la bestreta de les ajudes directes de la PAC de 2019 podrà aconseguir fins al 70%.

Perquè els productors es beneficiïn d’aquest augment del 20% respecte a l’avançament del 50% que estava inicialment previst en el Reglament 1306/2013, és imprescindible que hagin finalitzat els corresponents controls administratius i sobre el terreny que són necessaris realitzar amb anterioritat al pagament de l’ajuda.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible, Carmen Crespo, ha manifestat que la Conselleria està treballant perquè els pagaments arribin al sector en els terminis establerts. Es preveu que podran aprofitar aquesta mesura aproximadament uns 215.000 beneficiaris.