Un estudi de la UVic identificarà les estratègies d’adaptació al canvi climàtic de la ramaderia extensiva

El projecte el duen a terme investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris amb el suport de la Fundación Biodiversidad

(Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.)

 

Investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC han posat en marxa un projecte per identificar com s’adapten al canvi climàtic les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva a l’Estat espanyol. La iniciativa la duen a terme la directora de la Càtedra, Marta Rivera, i els investigadors Marina Di Masso, Elisa Oteros i Feliu López, així com Elsa Valera, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA). El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, actuar davant el canvi climàtic i impulsar l’economia verda.

L’estudi parteix de l’evidència que la ramaderia extensiva al Mediterrani és “un sector marginalitzat, sovint titllat d’obsolet, que veu la seva viabilitat molt amenaçada, però que alhora mostra una gran capacitat d’adaptació”, segons explica Marta Rivera. Un exemple en seria la utilització de recursos que d’una altra manera no es farien servir, com ara les zones de pastura de muntanya que, en paraules de Feliu López, “contribueixen a la conservació del paisatge, la seva biodiversitat i la identitat cultural, i ajuden a controlar els incendis forestals, regular els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl”. També n’és una mostra la generació de “productes alimentaris locals amb tradició cultural, de gran qualitat i més saludables, que cada cop són més apreciats”. Per exemple, apunta López, “cada cop hi ha més evidències que apunten que la carn d’animals de pastura és més cardiosaludable”.

Mirada social en un context de canvi global

Els investigadors treballaran fins al juny de 2019 per aprofundir l’anàlisi d’aquestes i d’altres estratègies d’adaptació al canvi que, segons López, “es basen en el coneixement tradicional” dels ramaders i les ramaderes extensius. L’estudi aportarà una mirada social a la realitat d’aquest col·lectiu en un context de canvi global i identificarà les principals forces de canvi d’aquest sector a tot l’Estat, amb especial atenció a la zona del Mediterrani on, segons indica Rivera, “les projeccions de canvi climàtic són molt preocupants”.

La base de l’estudi seran les entrevistes que es faran a informants clau de tot Espanya, com ara tècnics d’associacions ramaderes i de l’administració pública, així com als mateixos ramaders i ramaderes. L’anàlisi d’aquestes entrevistes juntament amb una revisió de la bibliografia prèvia permetran obtenir unes conclusions que es presentaran en el marc d’unes jornades organitzades en el marc del projecte per l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic.

 

El parc de Montserrat tindrà pastora

Una jove terrassenca menarà un ramat d’ovelles en una finca de 300 ha dins dels projectes agraris i de protecció del massís

Diu que ha heretat la seva vocació de l’avi i del pare, que sempre van tenir ramats, tot i que més aviat petits i per a autoconsum. Ara, però, Míriam Ramírez vol fer del pasturatge el seu futur professional, el seu modus de vida. No es pot dir que sigui un cas excepcional, però la particularitat d’aquesta terrassenca de 26 anys és que, si res no ho canvia, es convertirà en la primera pastora del massís de Montserrat.

De fet, ja està exercint, tot i que en fase d’aprenentatge i en procés de consolidar-se. Rodríguez es convertirà en una baula més del projecte que hi ha engegat a l’entorn del parc natural montserratí, d’acord amb els propietaris forestals per aconseguir establir-hi explotacions rendibles de pastura i, alhora, aconseguir que amb la seva activitat es creïn barreres protectores contra els incendis.

Ara fa un temps, el pare de Míriam Ramírez va començar a menar un ramat d’una cinquatena d’ovelles d’una finca de Ramon Soler, de la formatgeria Cal Pujolet de Marganell. Explica que «entre els dos em van donar l’oportunitat d’anar aprenent a fer jo de pastora i d’anar-me endinsant en aquesta activitat».

Amb el seu pare i aquest ramat ha anat fent la pràctica sobre el terreny «i cada vegada m’ha agradat més», afirma. Una formació pràctica que ha compaginat amb uns estudis d’auxiliar de ramaderia que ha cursat on-line, alhora que ajudava el seu pare amb el ramat.

Ara, gràcies a un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat, podrà fer realitat el seu somni i tindrà l’oportunitat de viure en una masia –que estava en ruïnes i que s’està rehabilitant- als peus de Montserrat i un ramat que aspira que pugui arribar a ser d’unes 400 ovelles. El seu cas ha estat possible gràcies a un acord amb els propietaris de la finca que permetrà assolir dos objectius: dinamitzar el territori i prevenir incendis, ja que el seu ramat ajudarà a conservar net el bosc.

El ramat de Míriam Ramírez pasturarà per una finca de 300 hectàrees i ajudarà a mantenir net el sotabosc, i evitar així l’elevat risc d’incendi d’aquesta zona. La llet de les seves ovelles es portarà a la formatgeria Cal Pujolet, de Marganell, un dels principals productors de la zona. El seu propietari, Ramon Soler, s’ha mostrat satisfet amb la iniciativa, ja que li permet fer una economia de KM0, «que el consumidor valora». El valor essencial del projecte és que té aprofitaments diversos, ja que tant genera activitat econòmica com ajuda a crear franges de protecció, ja que els ramats són els grans netejadors del sotabosc.

Per poder tirar endavant la iniciativa que farà del pasturatge l’ofici de Míriam Ramírez, també s’han incorporat al projecte Espai Test, un programa que té com a finalitat principal promoure el relleu generacional en les activitats agrícoles i ramaderes. Engloba finques condicionades per tal d’incentivar projectes agrícoles o ramaders en un entorn segur i facilitar la incorporació progressiva de persones noves al camp.

Rodríguez explica que en el seu cas portarà un ramat d’ovelles per l’aprofitament que se’n farà de la seva llet, i també perquè «són més dòcils, més fàcils de portar. La cabra és més punyetera». Ara l’esperen uns mesos en què tots els elements s’han d’anar completant i ajuntant: la seva formació, les obres de rehabilitació del mas on preveu traslladar-se amb la seva família i el creixement progressiu del que serà el seu ramat. «Ara tinc clar que això és al que em vull dedicar. Vull poder viure’n». Mentrestant, segueix el seu aprenentatge al costat del seu pare, agafant confiança amb les ovelles i amb el gos, de qui diu que «encara falta pulir en alguns aspectes, però que treballa molt bé».

 

El discórrer i el discurs de les vies pecuàries

La gran xarxa de les vies pecuàries espanyoles constitueix un extens, ric i divers entramat que serpenteja de Nord a Sud pel territori de la Península. Els pastors, conduint els seus ramats, a la primavera es desplaçaven per canyades, cordills i corriols, cap a les pastures d’estiu, a les serres del nord, tornant a la tardor cap el Sud, a la recerca d’hivernacles.

La decadència de la ramaderia, la dissolució de la Meseta, l’aparició del ferrocarril primer i de l’automòbil després, la profunda modificació dels usos tradicionals a causa dels models de desenvolupament potenciats pel nostre país a partir dels anys seixanta, entre altres, han estat factors determinants de la deterioració galopant d’aquesta relíquia històrica que, conservada durant molts segles, avui està greument amenaçada.

La salvaguarda de la xarxa de vies pecuàries passa necessàriament per l’aplicació de la Llei de Vies Pecuàries aprovada pel Consell de Ministres l’any 1995, acordada bàsicament amb els governs autònoms i les entitats locals, i redactada amb criteris conservadors que contemplaven la reconstrucció i la reutilització de la xarxa, mitjançant la definició de nous usos, compatibles amb els prioritaris de facilitar i potenciar el trànsit ramader i les comunicacions agràries, però que també responen a les actuals necessitats que reclamen els ciutadans.

El gran interès i preocupació que vénen demostrant per les vies pecuàries i el seu futur els investigadors i especialistes, la pressió de les associacions ecologistes i de defensa del patrimoni, així com la receptivitat dels responsables de les institucions, tant de l’Estat, autonòmiques i locals, com de les europees, ens fan concebre esperances que la demanda de tants estaments generi en breu el marc legal que, recolzat per una decidida voluntat política de fer-ho complir i potenciat per una mobilització social activa, posi en valor aquest patrimoni únic que estem obligats a conservar per a ús i gaudi de les generacions esdevenidores.

 

Miner d’Espinelves, envellit en una mina, millor formatge artesà de l’any

La formatgeria Cal Músic, de Navàs, s’emporta quatre premis amb només un any de vida

Un formatge elaborat amb llet crua de cabra i envellit en una mina és el millor formatge artesà del 2019. És el Miner d’Espinelves, fet per Oriol Brugués, que s’ha imposat al Lactium, la mostra de formatges catalans.

El Miner és un formatge de pasta semicuita d’escorça natural i sense cap additiu. També s’ha imposat a la categoria tomes de cabra.

La història del Miner és també la història de l’Oriol Brugués, que, quan va començar el 2010, era el formatger més jove de Catalunya. Fa nou anys va començar amb 30 cabres a Espinelves i ara en té 120. El formatge s’envelleix durant sis mesos a la mina abandonada de barita d’aquest pobe d’Osona.

Quatre premís per una formatgeria novella

Al Lactium s’entreguen 14 premis en les diferents categories. La sorpresa aquest any l’ha donat Cal Músic, una formatgeria de Navàs, al Bages, que fa només un any que fa formatges. Era el primer cop quer participava al concurs i s’ha endut quatre premis amb els seus Tou de Mujal, Tol de Mujal cabra, Tupí i Gran Músic cabra.

El formatge de Cal Músic també ha estat un dels finalistes i ha optat al premi al millor formatge de l’any.
La llista de tots els guanyadors

Mató i brossats – Recuit de drap de Mas Marcè
IGP Formatge de la Garrotxa – Sant Gil d’Albiol
Tomes de vaca – Vaca de pastura d’Ubach formatges
Tomes de cabra – Miner d’Espinelves
Tomes de cabra – Accèssit. Cabra 349. Ubach formatge
Serrat i formatges de pasta dura d’ovella – Cofat de La Xiquella
Pasta tova de vaca i bufala – Tou de Mujal de Cal Músic
Pasta tova de cabra – Tou de Mujal cabra de Cal Músic
Pasta tova d’ovella – Trébol de Mas d’Eroles
Pasta ácida de vaca i búfala – Fermió de La Balda
Pasta àcida de cabra i ovella – Bunch de Le Bolut
Pasta cuita – Accèssit El Carrat de Mas Marcè
Blaus – Blau de Jutglar
Tupí – Tupí de Cal Músic
Tendència: Formatges de pasta cuita – Gran Músic cabra de Cal Músic

Millor formatge de Catalunya – Miner d’Espinelves

200 formatges i 40 formatgeries

Lactium s’ha celebat per tercer any consecutiu al parc Jaume Balmes de Vic amb més de 200 formatges i 40 formatgeries. A part d’elegir el millor formatge de l’any, els participants a la fira han pogut degustar tota mena de formatges i participar en una vintena d’activitats relacionades amb la cultura i el tast.

És el mercat de formatges més gran de Catalunya. El 2018, unes 13.000 persones es van acostar a la fira, segons l’organització. Enguany, la formatgeria convidada ha estat la Quesería Jaramera de Torremocha de Jarama, a Madrid.

 

El Maestrat dedica el mes de maig a la transhumància

La Comarca del Maestrat, dins el programa “12 meses, 12 razones para venir al Maestrazgo”, dedica el mes de maig a la transhumància. La finalitat d’aquest programa és cridar l’atenció del visitant, indicant-li cada mes els encants i atractius que té la comarca perquè sempre hi hagi una raó per visitar-la i tractar així de desestacionalitzar el turisme.

Aquest mes de maig i el de juny és el triat pels pastors del Maestrat que a la tardor van marxar a les pastures d’hivern de les terres baixes, per poder alimentar els seus ramats de forma natural. Ara, amb la primavera avançada, tornen a les pastures de muntanya, perquè els seus ramats puguin aprofitar aquestes herbes durant tot l’estiu.

Per a això s’han previst diverses activitats. D’una banda, el dissabte 25 de maig, s’acompanyarà a Gonzalo Altaba, de Cantavieja, amb el seu ramat de més de 500 ovelles, al seu pas pel pont medieval de la Puebla de San Miguel (Vilafranca), límit amb la província de Terol, cap a Iglesuela i la Fuente del Arahuet, des d’on continua fins a la Masia del Mas de Altaba, la seva meta d’estiu.

El dia 1 de juny es realitzarà una aproximació a les vies pecuàries del Maestrat i de la província de Terol, les que segueixen els ramats del territori per baixar a l’extrem, de la mà de l’historiador, expert en la matèria, José Luis Castán. També hi haurà lloc per a una taula rodona, on participaran el mateix José Luis Castán, el ramader Herminio Sancho i diversos pastors transhumants de Maestrat, per parlar de les jornades de transhumància, els problemes que tenen, les satisfaccions, i els reptes del present i futur . En la mateixa jornada s’ha previst al matí una exhibició de gossos d’atura de la zona i, a última hora, un homenatge a tots els pastors que passen els seus ramats per Iglesuela, en agraïment a la col·laboració que fan avisant als responsables municipals i turístics perquè puguin fotografiar-los, així com per la repercussió que després tenen les fotos d’aquests impressionants ramats a les xarxes socials de Iglesuela i el Maestrat.

Per finalitzar, el dia 8 de juny passarà també el ramat de vaques “avileñas” dels germans Martorell Gargallo des del Losar a Fortanete, passant pel pont medieval de la Puebla de San Miguel i La Iglesuela del Cid. Aquest bestiar crida molt l’atenció per assemblar-se al bestiar brau, grans vaques pintades i negres que imposen amb la seva presència. Una magnífica ocasió per apropar-se a fotografiar aquest moment. L’hora encara està per determinar, s’anunciarà als interessats i en xarxes socials.

Amb aquest programa es convida als veïns i visitants del Maestrat a descobrir el món de la transhumància de bestiar, la seva història, la seva importància, i el seu valor.

Per a més informació: turismo@comarcamaestrazgo.org 

 

Arriba a la Vall de Boí el primer ramat que fa la transhumància enguany

Els pastors transhumants de Casa Llobeto de Cardet es van queixar ahir del mal estat d’alguns trams de la cabanera

Un ramat de prop de 1.500 ovelles de Casa Llobeto de Cardet van arribar ahir a la Vall de Boí després de set dies de transhumància a peu des del pla de Lleida, on pasturen tot l’hivern. El bestiar va arribar al seu destí, el poble de Cardet (Vall de Boí), on pasturaran tot l’estiu.

La transhumància del bestiar a peu la fan actualment pocs ramaders. La majoria opten pel transport rodat, més ràpid i còmode encara que més car. Els pastors transhumants de Casa Llobeto de Cardet es van queixar ahir del mal estat d’alguns trams de la cabanera, i van lamentar la falta d’aigua i menjar que els animals pateixen aquesta primavera per la falta de pluges. L’escassetat de pastures a alta muntanya és una clara amenaça per al bestiar aquest estiu si no plou aviat.

 

 

El Camí ramader de Marina estrena pàgina web

El Camí ramader de Marina estrena pàgina web

A la secció “El projecte” es podrà conèixer l’origen del projecte de recuperació del camí mil·lenari de la Marina i qui hi participa.

A la secció “El Camí ramader de Marina” es pot trobar un menú desplegable on dóna opció a conèixer un munt de detalls sobre els camins ramaders en general i, en particular, sobre el Camí ramader de Marina.

A “La travessa” es pot anar coneixent per on passa la ruta del Camí ramader de Marina. (aquesta secció està pendent d’actualització)

Finalment, a la secció “Agenda d’activitats” es poden consultar totes les activitats programades sobre el Camí ramader de Marina i altres temàtiques relacionades.

Consulta-la aquí.

EDICTE de 24 d’abril de 2019

EDICTE de 24 d’abril de 2019, pel qual es dona publicitat a l’acord d’inici de l’expedient de classificació del camí ramader de la Molina als termes municipals de Llívia, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i Alp, a la comarca de la Cerdanya, i de nomenament de la persona instructora de l’expedient.

 

Atès el que estableix l’article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, el qual atorga a les comunitats autònomes les competències en matèria de classificació de camins ramaders, i d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i altres disposicions concordants, i la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a proposta de la Secció de Boscos i Recursos Forestals d’aquest Servei Territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Lleida, he acordat, en data de 24 d’abril de 2019, l’inici de l’expedient de classificació del camí ramader de la Molina als termes municipals de Llívia, Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i Alp, a la comarca de la Cerdanya, i el nomenament com a persona instructora de l’expedient de la senyora Eva Esteve Latorre, funcionària dels Serveis Territorials esmentats del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Els camins ramaders tenen potencial turístic i són patrimoni

A Catalunya, s’estima que la xarxa de camins ramaders de la transhumància engloba 20.000 quilòmetres. Ara, se’n fa un primer inventari, amb el camí que uneix la Cerdanya i el Penedès

Quins són els orígens del projecte Transhumància i Camins Ramaders?
A finals del 2009, arran d’una col·laboració de la Fundació del Món Rural i l’Idapa, vam constituir un grup de treball amb diferents persones a escala de Catalunya, i vam encetar diferents línies de treball. Així i fins ara, s’ha elaborat un informe sobre l’estat de la xarxa de camins, amb recomanacions i propostes; i un mapa de camins ramaders, jornades, un document sobre la transhumància a les vies pecuàries. També s’ha creat un web, el Transhumància.cat, en el qual aboquem tota la documentació. El 2015, vam iniciar el treball amb els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia amb l’objectiu de crear el camí ramader de Marina, que enllaça la Cerdanya i el Penedès. El 2016, vam organitzar el primer congrés sobre transhumància i camins ramaders, del qual ara hem publicat les conclusions.
Quin és l’objectiu final de tot el projecte, a llarg termini?
És aportar coneixements, cartografia, continguts i propostes per elaborar materials, documents que constitueixin una base sòlida per a futures actuacions. La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic imprescindible, que cal potenciar i preservar.
La transhumància és una activitat ramadera molt minoritària.
Sí. De fet, es manté encara alguna activitat a Llívia, a la Cerdanya, on celebren la pujada dels ramats a la muntanya i alguna cosa al Pallars, però l’activitat va a la baixa perquè ja s’utilitzen altres sistemes per moure’ls. El 2015 i segons dades del Departament d’Agricultura es van moure cap a 2.330 ovelles i cabres a peu i un nombre similar en camió. Per contra, en boví les xifres són de 867 a peu i 3.778 en transport motoritzat. I sols 86 poltres o cavalls van fer transhumància cap a les pastures.
Amb aquesta realitat sobre l’ús tradicional, amb quins nous usos i finalitats s’haurien de mantenir els camins ramaders?
Conservar o intentar recuperar les vies és important i útil per al manteniment de territori. Considerem que poden bastir productes de promoció turística, de senderisme i coneixement del territori, però tenir aquests camins nets també serveix per fer una funció molt important de prevenció d’incendis. Creiem que també pot generar una petita activitat econòmica i alhora donar suport a la pervivència de la transhumància, una activitat ancestral ara amb altres usos.
La xarxa de camins, que creua tot el país per anar cap a les pastures d’estiu, quin abast té i en quin estat es troba?
El Departament d’Agricultura té classificats 77 camins ramaders a les comarques barcelonines, que sumen 234 quilòmetres; a les gironines existeixen 57 camins, que engloben 150 quilòmetres; a les tarragonines, 478 camins ramaders i 1.409 quilòmetres, i a la demarcació de Lleida són 135 camins i 595 quilòmetres. En total, els camins ramaders classificats actualment a tot el país sumen 2.390 quilòmetres, però s’estima que n’existeixen uns 20.000 quilòmetres. La Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès són comarques que encara reben bestiar i on es manté una mica la transhumància, bé sigui a peu o en vehicles. A l’estiu, el bestiar a la muntanya hi és.
Les conclusions del congrés cap a on apunten?
Es van tractar tres eixos: la infraestructura, el marc legal i usos complementaris com ara els turístics, els transhumants ramaders i el futur de la ramaderia extensiva. Les tres conclusions principals són que cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya, perquè ara sols en tenim un mapa, però no estan inventariats. Ara li donem un impuls, a través de la prova pilot del camí de la Marina, tot iniciant el procés administratiu d’inventariar un camí. Comencem pel tram de la Cerdanya i ha de servir per generar la metodologia per anar inventariant la resta.
Teòricament i des de fa segles, les vies pecuàries estan legalment protegides, i no es poden tallar ni inundar, etc.
Sí, legalment és així, però no tenim l’inventari fet. El pas següent és generar figures de protecció. La segona mesura és intentar aportar oportunitats econòmiques per obrir alguns camins ramaders i transhumants. De fet, el camí de la Marina pretén ser un producte turístic, i un element de promoció del territori.
Per tant, els camins tenen un potencial econòmic?
Un doble potencial. Per un costat, reconèixer aquest valor de patrimoni cultural i natural ja és important per al territori. A banda, hi ha l’activitat econòmica que pugui generar, sobretot turística. La idea és vincular, a través dels camins, el pastor, la ramaderia i el producte local, tot reivindicant aquests recursos.