Volen recuperar el camí ramader més antic de Catalunya que passava pel Lluçanès

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va ser ahir a la tarda a la seu del Consorci del Lluçanès per presentar oficialment l’associació Camí Ramader de Marina, una iniciativa capitanejada pels ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Llívia i Lluçà que vol recuperar la ruta de transhumància més antiga de la qual es té constància a Catalunya. L’objectiu és tant promoure’n la protecció cultural i ambiental com fer-ne un focus de dinamització turística i de salvaguarda de l’activitat lligada a la ramaderia extensiva.

 

Pots accedir al vídeo aquí.

 

Un formatge de cabra ecològic de Tona és escollit el sisè millor del món

El formatge madurat de cabra de la formatgeria Mas El Garet de Tona (Osona) ha estat reconegut com el sisè millor formatge del món al certamen internacional World Cheese Awards. Aquesta varietat ha rebut una medalla de súper or. El certamen també ha reconegut amb una medalla d’or el seu formatge de pebre i una de plata pel Garrotxa. Al certamen, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Bergen (Noruega), s’hi ha presentat 3472 formatges de tot el món avaluats per més de 230 experts de 29 països.

El World Cheese Awards és el certamen més important internacionalment en el sector del formatge. Entre els formatges que reben la súper medalla d’or es fa una selecció dels 16 millors que escull el jurat especialitzat. És aquí on el formatge Madurat de Cabra Ecològic Mas El Garet va assolir la sisena posició mundial.

La vida d’un pastor transhumant en els Alps francesos, en imatges

Gaétan Même, un pastor francès de 24 anys, dorm vestit per temor al fet que un llop ataqui al seu ramat enmig de la nit. “L’angoixa està latent”, compte Même al final de la seva tercera trashumancia en els Alps francesos.

El pastor francès carrega un be mentre guia a la seva mare cap a una zona de seguretat. “Quan van matar a la meva primera ovella vaig sentir immediatament que havia fracassat, que no havia complert amb la meva haver de”, afirma Gaétan Même. “Ràpidament vaig trobar la seva carcassa, hi havia una enorme taca vermella… El cor, els pulmons i el fetge havien estat devorats”.

Gaétan pastorea un ramat d’1.300 ovelles en Els Alps, entre el massís de Belledonne i la vall de Maurienne, des de juny fins a finals d’octubre.

El jove de pèl negre i ulls vius, vestit amb gruixuts pantalons de pana i camisa de llenyataire, té tot l’aspecte d’un pastor. Per Gaétan, ser un pastor transhumant és una vocació. “No recordo haver volgut fer res més que això”, diu. De nen tenia por dels animals, fins que va adoptar un gat. “Avui tinc més contacte amb els animals que amb els humans”, admet.

A 2.000 metres d’altura sobre el petit poble de Saint Colomban donis Villards, en el departament de Savoia, la major preocupació del pastor és la boira perquè “les ovelles es dispersen” i es perden.

Gaétan prepara el medicament per a una ovella. La seva pota es va quedar atrapada entre dues roques, la qual cosa va causar una ferida oberta.

El pastor francès segueix a les ovelles on elles volen pastar, ajudat per tres gossos que cuiden a les ressagades i mantenen el ramat unit. Ser pastor transhumant és un ofici que implica caminar molt sense anar a cap part.

Des de la seva primera temporada en els Alps, Gaétan es va trobar “cara a cara” amb un llop. “Va estar rondant durant una setmana”, recorda. “Les ovelles estaven tan aterrides que van tombar una a prop”.

Gaétan es desperta tots els dies a les sis del matí al són de la guitarra de Jimi Hendrix. Avui dia necessita un mes per reajustar-se a la vida de la ciutat a l’octubre, però admet que només triga un parell de dies a aclimatar-se quan puja als prats a la primavera.

Actualment queden uns 1.000 pastors a França. Aquesta vida solitària encara atreu a molts joves que busquen un canvi de vida, però pocs es queden més enllà d’un parell de temporades.

 

Fira de la Transhumància

La Fira de la Transhumància de Santa Margarida i els Monjos neix per donar difusió i impulsar el ‘Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès’. El ‘Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès’ és un projecte que neix de la inquietud dels municipis de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, entre altres organismes i entitats, amb l’objectiu de preservar, potenciar i promoure la transhumància i els camins ramaders a Catalunya, dedicant especial atenció a l’antiga ruta transhumant que ha permès el moviment de ramats entre el Pirineu i el litoral al Penedès i el Garraf, des de l’edat mitjana.

Un acord de col·laboració signat pels tres Ajuntaments posa de manifest la voluntat d’unir esforços i crear sinèrgies amb l’objectiu comú de fer valer aquest patrimoni històric, cultural i ambiental, i convertir-lo en recurs de desenvolupament econòmic i turístic a nivell local i regional.

 

Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l’Ovella

Com cada any, la Fira de Santa Teresa i l aFira Catalana de l’Ovella t’esperen a Ripoll el proper dia 15 d’octubre.

Es tracta d’una jornada tradicional ramadera que se celebra al centre de la vila de Ripoll i anima a gaudir, també, de la fira artesana que s’allargarà durant tot el dia.

 

 

Activitats al Ripollès i a la Garrotxa

Durant els propers dies del mes d’octubre una quantitat d’activitats ens esperen per gaudir del nostre entorn, gastronomia i més.

Un Mercat de vi i formatge al bonic poble de Santa Pau; un Mercat de tardor, d’artesania no alimentària, a Castellfollit de la Roca; la tradicional Tria dels Mulats d’Espinavell  on podreu veure en directe la baixada del bestiar des de la muntanya de Rojà fins al nucli d’Espinavell on té lloc la fira; un altre Mercat de vi i formatge, en aquest cas a Queralbs, on ja s’ha convertit en tradició en aquestes dates; el Sopar i la Fira de la Nou, a Montesquiu, amb un munt d’activitats infantils i per a tots els gustos a més de la fira d’artesania i dels més de 300 kgs de nous que es posaran a la venda; i la Fira Catalana de l’Ovella i Fira de Santa Teresa de Ripoll, amb el concurs morfològic de bestiar oví, exposat a  la plaça durant tot el matí i la fira d’artesania, fins al vespre.

 

Presentació de la publicació del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya i de l’Associació Camí Ramader de Marina

La Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran organitzen una nova trobada al Bruc per presentar els continguts del Congrés i donar a conèixer diversos projectes de recuperació de camins ramaders a Catalunya.

Després de la presentació feta a Tremp fa unes setmanes, el recull de conclusions i ponències del I Congrés de Transhumància continua recorrent el territori català. El proper 20 d’abril, es presentarà la publicació al Bruc en el transcurs d’una jornada dedicada a conèixer i posar en valor diversos projectes actuals de recuperació de camins ramaders. En el marc d’aquesta trobada es presentarà el Camí dels Bons Homes, a càrrec del seu director coordinador, Borja Segura, i el Camí Ramader de Marina, per part de Xavi Avendaño, tècnic de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. La sessió clourà amb la visita al projecte Life Montserrat, dirigida per Leire Miñambres, enginyera de forest de la DIBA.

Des de fa unes setmanes, els continguts del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que es va celebrar la tardor del 2016, estan disponibles en una publicació digital que recopila les aportacions i les línies estratègiques de futur que es van fixar durant la celebració d’aquesta trobada. Aquesta publicació, que té com a missió donar continuïtat al debat iniciat en el marc del congrés, ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural i per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i ha comptat amb el suport de les diputacions de Barcelona i de Lleida.

Eixos de futur per continuar preservant la transhumància

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació que avui s’ha presentat. A trets generals, es destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

Accediu a les inscripcions

Programa Presentació Recull Transhumància El Bruc

Es presenta públicament el recull de conclusions del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

La Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran editen una publicació per donar continuïtat als reptes i les línies de treball identificats en el congrés

Els continguts del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que es va celebrar la tardor del 2016, ja estan disponibles des d’avui en una publicació que recopila les aportacions i les línies estratègiques de futur que es van fixar durant la celebració d’aquesta trobada. Aquesta publicació, que té com a missió donar continuïtat al debat iniciat en el marc del congrés, ha estat impulsada per la Fundació del Món Rural i per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i ha comptat amb el suport de les diputacions de Barcelona i de Lleida.

El recull s’ha presentat aquest divendres 9 de març a Tremp en una jornada on s’han analitzat l’estat de situació i perspectives d’aquesta activitat i on també s’han pogut escoltar ponències de gran interès sobre les aportacions de la transhumància en el nostre entorn. La professora de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigadora associada al CREAF, Eva Castells, ha parlat sobre l’impacte de la toxicitat vegetal sobre la qualitat de les pastures. Per la seva part, l’enòleg del Celler Parés Baltà, Jordi Fernández, ha explicat els beneficis de la ramaderia extensiva sobre conreus com la vinya durant tot l’any.

Eixos de futur per continuar preservant la transhumància

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació que avui s’ha presentat. A trets generals, es destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

En aquest sentit, el director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, i el director de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pere Porta, han agraït la implicació de tots els membres de la comissió tècnica encarregada de l’edició de la publicació i han remarcat que, a partir d’aquesta presentació, la FMR i l’IDAPA treballaran conjuntament en els reptes i les línies de treball identificats per continuar preservant els beneficis i aportacions d’una pràctica com la transhumància.

Consulteu el document

 

S’edita un recull amb les conclusions del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

El proper 9 de març Tremp acollirà l’acte de presentació de la publicació sorgida de la celebració de I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que va tenir lloc durant la tardor de 2016.

Amb l’objectiu de donar continuïtat al debat iniciat i als objectius i reptes identificats en el marc del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, la Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran han impulsat l’elaboració d’un recull de les ponències i conclusions de la primera edició de la trobada, un congrés que va ser un èxit quant a assistència, qualitat de les ponències i experiències exposades.

Conclusions per orientar el treball de futur

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació. No obstant això, se’n destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

Jornada de presentació dirigida a reflexionar sobre els reptes que tenim al davant

En la jornada que se celebrarà el proper 9 de març s’analitzaran els reptes immediats d’aquesta activitat, que estan directament relacionats amb qüestions com ara el relleu generacional, el vincle entre la ramaderia extensiva i l’agricultura i el propi impacte de la transhumància en el medi ambient.

Per aquest motiu, s’ha previst un programa que, més enllà de la presentació de la publicació sorgida del congrés, inclourà ponències sobre aspectes cabdals com ara la xerrada sobre la toxicitat del sòl amb professora de la Facultat de Veterinària de la UAB i Investigadora associada al CREAF Eva Castells, o la presentació d’una experiència en la  gestió de vinya amb ramat d’ovelles a càrrec de l’enòleg Jordi Fernández.

Accediu a les inscripcions.

Programa de la jornada